Segons la viquipèdia, el marmitako al País Basc (o marmita o sorropotún com és conegut a Cantàbria) és un estofat de peix que es va originar a bord dels vaixells que pescaven tonyines blanques al llarg de la mar Cantàbrica. Avui és un menjar senzill i bonic fet amb patates, cebes i pebrots. Actualment és un plat popular per dues raons: primer, per la creixent popularitat de la cuina basca i, segon, perquè és una de les millors maneres conegudes per preparar la tonyina blanca (bonito), un peix valuós per la seva vàlua nutritiva.
Per tant, i sabent això, no l'anomenaré marmitako, ja que l'he fet amb tonyina vermella. Jo penso que és un guisat de peix molt sa i agraït. El faig quan em sobra una mica de brou de peix, per aprofitar-ho. A mi m'agrada fer-lo una mica picant. Tasteu-lo i feu la vostra versió.
1 kg. de tonyina a daus
1 kg. de patates
2 cebes
200 g cloïsses fresques
1 pebrot verd gran (o 2)
2 alls
4 "pimientos choriceros" o pasta de concentrat de "pimiento choricero"
pebre vermell "De la Vera"
1 got de vi blanc "Gran Chef"
brou de peix
Variants:
Podeu fer-lo picant amb la incorporació de bitxo
Ens faran falta un parell de talls macos de tonyina, d'un dit de gruix aproximadament.
Preparem la verdura...
Si voleu posar cloïsses, millor tenir-les una horeta en aigua i sal, per purgar-les de terra.
Tschhh... "Carne de pimiento choricero". Això és que utilitzen els bascos en lloc de les nostres nyores.
També utilitzarem pebre vermell (de la Vera).
Piquem el pebrot verd, tirant a petit.
Mentres, anirem preparant el brou de peix. Jo és que el tenia congelat d'un altre dia que en vaig fer. Per això us recomano la lectura de la recepta "Brou de peix"... on veureu el detall de la seva preparació.
Piquem la ceba i l'all...
... i com us deia, jo posaré un bitxo petit... per donar-li un toc picant. De fet, amb aquest trosset quedarà força picant... molt de compte no us passeu.
Piquem la tonyina a daus.
Ara, escapcem les patates, és a dir, les trenquem per fer sortir tot el midó. Feu un petit tall amb el ganivet i la resta del tall el forceu amb les mans... fins que es trenqui.
Com sempre, començarem per fer un sofregit amb un bon raig d'oli d'oliva, la ceba, el pebrot i l'all.
També hi posem el bitxo o caiena.
Les cloïsses seguiran en remull fins al final de la cocció.
Quan noteu que el sofregit comença a agafar coloret i a caramel·litzar una mica...
... incorporeu una cullerada de pebre vermell dolç (de La Vera).
... i ara, la pasta de "Pimiento Choricero" també.
Una cullerada grossa. Si no trobeu la pasta podeu rascar la carn dels "Pimientos Choriceros" escaldats, igual que faríem amb les nyores.
Ara ho remenem una mica...
... i incorporem les patates.
Les remenarem una estona, uns 5 minutets.
Compte no s'enganxi del cul ni es cremi, però volem impregnar bé les patates del gust del sofregit.
Ara si, incorporem el brou de peix...
El brou ha de cobrir totalment les patates i ho deixarem coure a foc mitjà durant uns 20-25 minuts. Ho salarem en aquest punt també.
Aneu tastant si la patata ja és cuita o no. Rectifiqueu de sal si cal.
Un cop siguin cuites les patates, aboquem la tonyina.
I al mateix temps les cloïsses rentades.
Ho remenem una mica amb compte...
... i ho tapem. Ha de coure de 3 a 5 minuts de rellotge... i ja és molt. Només que s'obrin les cloïsses. La tonyina es courà amb la mateixa escalfor del guisat. Així quedarà feta però no seca.
Ummm, quina flaire. Apaguem el foc.
Ja podem emplatar.
I aquí teniu una versió del marmitako basc però fet amb tonyina i cloïsses, ben bo.
El brou de peix és molt important. És un guisat que no s'hauria de fer amb aigua sola.
Les patates s'han de desfer a la boca, igual que la tonyina.
Només us quedarà acompanyar el plat amb un bon vi.
Bon Profit!