Ingredients:
- 2 tasses d'afecte
- 3 cullerades d’abraçades
- Un grapat de paciència
- 1 manat de petons
- Carícies las que admita
- Barrejar tot amb molt sentiment i servir cada dia
Aquesta i altres cursileries han estat habituals aquesta setmana. Molt cecs esteu (i no pas d’amor) si heu estat impermeables a la invasió de Sant Valentí que treu les urpes, les fletxes i obre el moneder per facturar tant com pot amb el pretext de l’amor. Els enamorats, àvids d’excuses per mostrar el seu ardor, hi cauen de quatre grapes. Als que fa anys que comparteixen llit, roncs, pets i factures, els querubins de plàstic els ericen els pèls, no pas per l’efervescència de la passió, sinó per l’animadversió que els provoca, més propera a l’al·lèrgia i a les ganes de vomitar. I el que voldrien fer amb l’angelet alat és llençar-lo pel vàter i tirar fort de la cadena.
Per celebrar el dia de l’amor, el català auster i pragmàtic, ja té Sant Jordi
Per celebrar el dia de l’amor, el català auster i pragmàtic, ja té Sant Jordi, que permet recordar que ens estimem però sense haver-ho de mostrar i demostrar. "T’estimo, amor", diem de revolada mentre enfoquem la vista a les pàgines d’un llibre i ensumem la flaire d’una rosa, encara que sigui de color blaugrana (que de vegades l’amor al futbol és superior a l’amor a la parella).
I així és la cuina de l’AMOR, que no és el mateix que l’amor a la cuina. Quan sents passió per la cuina, quan el que estimes és la cuina, els teus plats són sempre impressionants perquè, en aquest cas, el més important és la teva obra i, molt probablement, el que més t’estimes és a tu mateix. És una mena d’onanisme de fogons. Com quan fas una filigrana culinària i la mostres com si fossis un torero passejant per la plaça després d’una faena amb dos orejas y un rabo.
En canvi, la cuina de l’AMOR no genera exclamacions d’èxtasi ni poemes altisonants, sinó que és l’alfabet amb què s’anirà creant un llenguatge, un diccionari propi que contindrà tots els missatges i totes les emocions que, potser, només tu podràs desxifrar. No ha calgut dir cap paraula sinó parar taula. Aquesta, la cuina de l’amor, és bonica de fer i bona de rebre. Bona perquè adoba, nodreix i fa saó. Fa créixer la confiança, l’estima i el respecte; s’emmotlla als records com l’argila i sedimenta. És un acte de donació íntima i, per això, potentíssim.
Potser aquella torrada d’all a la llar de foc no destacaria en els compendis d’un gastrònom, però per a tu ha passat a ser memorable, en el sentit que s’ha marcat a la memòria com un tatuatge. La torrada d’all no porta cullerades d’abraçades ni grapats de paciència com a ingredients separats. Porta, això sí, la presència atenta que transforma l’acte quotidià de cuinar en un acte de cura. I amb els anys cada vegada que ens n’arribi l’aroma ens evocarà el moment a la llar de foc. Aquesta és la cuina de l’amor. Hi ha res més bonic?
🍽️ T’agraden les receptes de l’Ada Parellada Aconsegueix aquí el seu llibre 150 receptes virals d'Ada Parellada amb un 5% de descompte exclusiu per a lectors d'ElNacional.cat utilitzant el codi LITKX6G1