És temps de reculls, de records i de balanços. El 2025 ha estat l’any que Catalunya ha ostentat el títol de Regió Mundial de la Gastronomia, impulsada pel departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. D’entre la multitud d’activitats que s’han dut a terme n’hi ha moltes que deixaran empremta, però n’hi ha una que destaca especialment perquè no només deixarà llegat sinó que és llegat en ella mateixa. És precisament el recull del llegat que generacions de dones han transmès oralment a les seves filles, un recull del qual s’ha menjat a les taules de les cases d’aquest país durant segles.
És el compendi de la cuina anònima, de la cuina de portes endins, de la cuina que sempre s’havia escrit en minúscules i que avui ens adonem que o la protegim, estimem i cuinem o perdrem un tret identitari que ens arrela i ens emociona. Ens hem adonat que és la CUINA en majúscules i lletres de neó per donar-li la importància que es mereix i, sobretot, perquè tot el món la vegi i tingui interès a conèixer-la perquè és la cuina farcida de sentit, sensibilitat i sostenibilitat. Sentit perquè és una cuina real, sensibilitat perquè és una cuina que ens sacseja l’ànima i sostenibilitat perquè és una cuina adaptada a l’entorn, elaborada amb productes de proximitat, basada en l’aprofitament conscient i en el respecte per la temporada i el territori.
Després de 30 anys d’exaltació a la cuina d’avantguarda, esferificacions i nitrogen líquid, els experts han diagnosticat que el patrimoni culinari està ferit
No li havíem donat importància perquè mai se’n dona al que és viu, al que és quotidià i al que tens a prop. Passa amb la salut, amb les persones i, també, amb la cuina. Després de 30 anys d’exaltació a la cuina d’avantguarda, esferificacions i nitrogen líquid, els experts han diagnosticat que el patrimoni culinari està ferit, mutilat i que només li queda un bri d’esma. Però fins que no hem pres consciència que s’està morint, tot sol, allà a l’UCI, no hem corregut a reanimar-lo, perquè ens cal tenir-lo encara que fos amb un fil de vida per poder transmetre’l a les futures generacions. Ha arribat l’hora dels primers auxilis, i es diu Gastrosàvies.
L’arxiu documental inicial inclou 300 receptes de més de quinze comarques i s’ha consensuat gràcies a una vintena de sessions de treball i un centenar d’entrevistes a dones grans d’arreu del país que han compartit les seves receptes, coneixements dels productes i records de cuina. Arròs amb col i pèsols, sopa de farigola, gall amb fruita seca, costelles de porc amb castanyes o girella són algunes receptes que ens retornen a la sensatesa i que podreu veure a la web.
No és una invitació a visitar la web de Gastrosàvies sinó que és una ordre. Ho dic amb fermesa i vehemència. I amb tot l’afecte i respecte també dic que el logo amb la caricatura de l’àvia amb monyo i manteta… s’assembla com un ou a una castanya a les protagonistes reals dels vídeos. Estimats responsables, som al segle XXI, i elles també. Revisin-ho, carai!