Sant Jordi, festivitat enguany maltractada a Barcelona per la desídia consistorial, que ha deixat en mans privades (el Gremi de Llibreters de Catalunya) l’adjudicació de les parades. Sant Jordi, jornada de veneració d’un feudal llepaciris, rescatador de princeses que no necessiten ser rescatades i extintor d’animals mitològics. Sant Jordi, diada en què el país es vanagloria de la seva capitalitat editorial, major cultura i acèrrim lletraferidisme obsequiant les persones estimades amb les deposicions impreses de les celebritats televisives, polítiques o premsagroguenques de torn. Sant Jordi, al cap i a la fi, brou de cultiu ideal per generar un conjunt propostes alternatives, cooperatives, col·lectives i al marge del Sant Jordi oficial, oficiós i d’ofici. M’he proposat en aquestes línies elaborar una breu contra-crònica de la diada. Un recull d’algunes de les iniciatives més eutròfiques i interessants, segons el meu criteri, que van tenir lloc el passat 23 d’abril, fora dels circuits convencionals. També llistar una selecció de publicacions que posseeixen diversos ingredients, i la paraula no és fútil, en comú: la figura de l’autor sovint coincideix amb la de l’editor i el paradista, són amateurs en el millor sentit de la paraula, les còpies són limitades i van batre tots els rècords de baixa recaptació en taquilla. I a més a més, com pertoca en aquesta secció, aquests imperceptibles grans llibres tracten de l’activitat que més ens apassiona: endrapar. Un off Sant Jordi i una antillista de vendes. Ve-t’ho aquí:
Una de les parades del Grapa i Tinta.
Grapa i Tinta: Festival d'il·lustració i edició liliputiense
En paraules dels seus artífex, l’Alejandro i el Txema, Grapa i Tinta «és un festival dedicat a la il·lustració i l’autoedició que neix amb la idea de retre homenatge al “fes-ho tu mateix”. És una de les nostres maneres favorites de transmetre cultura, una cultura lliure i diversa des de l’autogestió. Per això ajuntem sota el mateix sostre a il·lustradores, fanzines, microeditorials i editorials independents. I quin millor lloc que en el poble, Sant Andreu, on vivim.». La primera edició va tenir lloc al novembre a l’espai Joe Forga de l’Ateneu L’Harmonia, i per la present edició especial de Sant Jordi van prendre l’encertada decisió de traslladar la seva manera de fer i d’entendre la vida al bar del mateix ateneu, pilotat per la cooperativa La Tempesta, que utilitza la cuina i la seva convivencialitat com a eina i llenguatge, com a vehicle cultural, educatiu i d’intercanvi. Dels altres plats, els de la taula dels DJ’s, va encarregar-se el col·lectiu Musical Prescription, que va cuinar un menú ballable a base de «reggae de pelao, soul espiritual i rumba canyí». Entre les publicacions més mengívoles de la fira hi havia el fotozine Boquerones con... de Can Grapes, un col·lectiu que decora la seva taula amb estovalles de quadres i regala ratafia i llonganissa als visitants, equiparant els seus llibres a qualsevol producte de proximitat, sigui aquest per encebar el cervell o l'abdomen. L’Ana, una de les membres del grup, m’explica que «volíem fer un fanzine conjunt, i vam celebrar la primera reunió al restaurant O’Canto, un gallec que tinc al costat de la feina. A la carta hi ha tants plats que els abreujen amb punts suspensius: “Pan con..., Pimientos del..., Boquerones con...”. Amb la carta en anglès fan el mateix, i ens va fer moltíssima gràcia, així que, tot i que el contingut no té res a veure, vam decidir posar-li aquest títol a la publicació.». Boquerones con... és un fanzine fotogràfic meravellós, però el dia de Sant Jordi no van aconseguir vendre cap. I un llibre més: Recetas para vagos y maleantes autónomos y estudiantes (Erial Editorial), amb text de Gabriela Pavinski i les il·lustracions de Jorge Romero, un divertidíssim receptari sui generis («Denostado por los mejores chefs de España», resa una etiqueta a la portada) de l’autora del canal «Cocinando con depresión», un manual de supervivència culinària en temps pandèmics. En va vendre tres exemplars.
La dansa de la pluja a La Cañada
La Cañada
Diuen el Juanpe i la Sara que La Cañada és «un bareto de tota la vida a on passen coses», i una d’aquestes coses que han passat al seu local de Poble-sec va ser la instal·lació d’una carpa on es van vendre i signar llibres d’editorials independents locals com Candaya, Ediciones Menguantes, Colectivo Bruxista, Arrebato o En Palabras [Relatos Migrantes], mentre la parròquia habitual subjectava la barra del bar. També van tenir-hi cabuda els fanzins de Mis amigos los fogones. La Sofia, l’autora d’aquesta col·lecció de receptaris sui generis, és cuinera, a més de llicenciada en Belles Arts i Història de l’Art. Tothom li demanava receptes, de manera que va començar a dibuixar-les i redactar-les amb una elaborada cal·ligrafia; i així va començar a cuinar, des de l’any 2013, aquest fanzín, del qual imprimeix unes 50 còpies de cada número. A la parada de La Cañada en va vendre setze en total, tot un best seller. La Cañada, per cert, combat la goumetització, l’esnobisme i altres agents gentrificadors del barri a base de bon producte ibèric a preus populars, i punt. Olives de Bailén, tonyina fumada, embotits com el chiquillo murciano, formatges artesans, mandonguilles amb ras el hanout (recepta de la mare del Juanpe, filla de republicans exiliats a Casablanca) i bons vins a copes. Perquè menjar a la barra dels baretos de barri, com publicar, és resistir.
Negra Mosca
La Sara, la Marta i la Romina van menjar en el mateix plat al laboratori de fotografia analògica de la Facultat de Belles Arts. Un cop lluny de l’alma mater, van decidir traslladar a un local propi el paper fotosensible, les ampliadores, els reveladors i les cubetes, per continuar cuinant relacions en col·lectiu. Dissabte passat van inaugurar Negra Mosca, un nou espai al barri de Gràcia, un taller compartit amb programació cultural entorn del món de la fotografia, la imatge i les arts visuals; i van fer-ho amb una fira de Sant Jordi que va acollir les publicacions d’artistes, col·lectius i micro-editorials que treballen el fotollibre, el carretzine i els seus voltants. A més, van oferir un pica-pica inaugural, i després un ressopó a base de la truita de patates dels pares de la Sara, formatge de tetilla i el bon pa autoeditat per La Fabrique. A les paradetes van ser-hi Ediciones Anómalas, Eugeni Gay, Hector Mediavilla, Juan Nadie i Llamp Edicions. D’aquesta última editorial és La Quimera del Tahini y otros poemas, un poemari de Toni Junyent dibuixat per Joan Casarramona. Inclou vint poemes sincers, íntims i lliures que t'apropen a realitats senzilles i quotidianes com la d’observar un gat, agrair les amistats, anhelar l’amor o l’aventura d’escapar d’una festa per anar a comprar tahini i cuinar un hummus.
Sant Jordi a Can Batlló
Com apuntava al començament, l’Ajuntament de Barcelona, que fa bandera de la municipalització dels serveis públics, enguany es va cobrir de glòria, un cop més, amb la decisió de col·locar en mans privades i agremiades la responsabilitat de decidir qui té permís per posar parada, en quines condicions i a quins espais. Front a aquesta malagradosa situació, la batallívola editorial Descontrol va triar (o no va tenir més remei que) jugar a casa, a Can Batlló, on es va gaudir d’una versió santjordítica del Salon des Refusés. Al Dia del Llibre a Can Batlló! van participar-hi una vintena de les editorials i col·lectius independents que lluiten a les trinxeres gràfiques de primera línia a la ciutat: Bauma Tallers Gràfics, Ediciones Sin Fin, Edicions Forment, Josep Gardenyes, Fundació Salvador Seguí, Dirección Única, Imbunche Ediciones, Apostroph Edicions, La Màquina, Pol·len Edicions, Editorial Tercero incluido, Impremta Col·lectiva, Frente Sónico Futurista, PsychoCarlix, Mecánica Giratoria, Kikuyo Editorial, Editorial Turbina i Pensaré Cartoneras. A més, la Comssió de Cuina de Can Batlló, va cuinar dues pantagruèliques fideuades, una marinera i l’altre vegana, que eren mamella de monja, i a preu de riure. Van esgotar els dos-cents tiquets en un tres i no res. Entre els llibres de la fira que parlaven de menjar, sigui per acció u omissió, podia trobar-se la novetat Dejuni digital. Ajuda col·lectiva per canviar-ho tot (Sergi Onorato, Editorial Descontrol). L’Hèctor, editor del llibre i un dels organitzadors de la fira, recorda haver venut uns deu o quinze. Tota una gesta (i ho dic sense ironia) en dies d’inclemències climàtiques, gegants editorials, llibreries deluxe i abulia municipal.
