Un fred de bufetada és el que tenim a Michigan a l’hivern. Fred que facilita converses impossibles, omple minuts prime time i ens porta cada any a fer un exercici de resiliència al més pur estil ianqui del #yeswecan. Entomem així un hivern llarg i cru que arriba descaradament a l’octubre per quedar-se fins al maig. Tot plegat, un bé de Déu de fred. Els suposats beneficis del fred i del fet d’estar envoltats dels Grans Llacs no s’acaben aquí. El famós 'efecte llac', combinat amb l’aigua de les nevades, transforma la terra en un sòl ideal ric en nutrients, que fa que els fruits que se n’obtenen siguin, organolèpticament parlant, excel·lents i molt abundants. D’aquest regal de la natura neix el famós 'cinturó de la fruita' acompanyat d’un creixement econòmic i cultural que caracteritza les zones costaneres dels Grans Llacs.
El famós 'efecte llac' no és res més que la creació d’una bossa d’aire provinent dels corrents que venen de l’oest que, juntament amb la línia costanera, fa de mur i impedeix que les primeres glaçades de tardor i les últimes de primavera entrin a la península afectant els cultius. Perquè ens entenguem, un termòstat natural. Un exemple fruit de la màgia d’aquest efecte és el vi. Vi que s’elabora deixant madurar el raïm a la vinya més temps del normal, fins ben entrada la tardor, quan comencen les glaçades. L’aigua que contenen els grans de raïm es congela parcialment, però no tant com per afectar els sucres d’aquest. Les baixes temperatures, però, afegeixen al vi un alt nivell d’acidesa que els vinicultors compensen afegint-hi més sucre, per aconseguir així l’equilibri dels bons vins, entre l’àcid, el sucre i l’alcohol. Repte que sortosament no tenen les terres Californianes ni catalanes a l’hora de fer vins, ja que, climatològicament parlant, són privilegiades. Tot i les cabrioles per fer vins, l’estat compta amb Rieslings que han estat premiats entre els millors del món.
Les pomes també es beneficien d’aquest efecte climàtic: nits fredes, molta humitat i dies de sol al migdia fan de Michigan un dels tres primers estats proveïdors de pomes de la resta del país. Gran proveïdor també de peix de llac, de blat de moro i de cireres. Milles i milles de cirerers florits que durant el mes de maig atrauen milers de turistes que venen d’arreu. Més de quinze milions de pomeres (la majoria de les varietats Gala i Honeycrisp) fan d’aquesta terra un paradís per als amants de les pomes. Des de temps ancestrals, l’època de recol·lecció de qualsevol producte engendra tradicions i festes, fet que passa a tot el món des de la Festa de la Sega de l’Arròs del Delta a les Festes tradicionals de la Poma de Michigan. Celebracions que posen en relleu les tradicions i el cultiu.
Arran de la collita de les pomes, també neixen festivals, festes i tradicions. Un costum tardorenc que no em perdo cap any són les anades i vingudes al molí de pomes del meu poble. Matins freds boirosos, camins coberts de catifes de fulles de colors i l’olor de canyella en arribar-hi és una experiència que espero amb delit cada any. Els molins de pomes existeixen des del 1700 al nostre estat, aleshores ja n’hi havia un a cada poble, molins que, moguts per la força de l’aigua, premsen les pomes per obtenir-ne el suc que ve en ampolles de mig galó, genialment maridats amb els dònuts casolans típics fets per la mestressa del molí. El tàndem del suc de poma acabat de premsar amb la massa del dònut sortida de la fregidora i empolsada amb sucre i canyella fa que llargues cues de gent, hipnotitzades per l’olor que surt del molí, esperin pacientment el seu torn. Part del suc de les pomes el deixen fermentar i el venen en forma de Hard Cider per a tots aquells que volen passar el fred més “alegrement”. Avui, encara es conserven molts d’aquells molins, escenaris obligats del turisme i, malgrat que alguns s’han tornat decoracions de fira, encara ens queden als pobles petits els molins de sempre, regentats per famílies que fan honor als seus ancestres. Convido als catalans no a fer dònuts de canyella, però sí a visitar el nostre estat a la tardor. Veniu abrigats, això sí.