Pareu atenció, amants del vi natural, perquè el bar Pimpla és, sens dubte, el vostre refugi a la Vila de Gràcia. En un ambient distès, ple de jovent i amb bona música, és el lloc ideal on fugir quan estigueu cansats dels clàssics del barri, tot tastant uns platets originals i alhora senzills, remullant-los sempre amb vins naturals. Perquè al Pimpla —com indica la paraula a la RAE— s'hi ve a beure vi, o una altra beguda alcohòlica, especialment si és amb excés. El que seria 'mamar' en català, si ho preferiu. Per això tenen una carta de vins amb més de cinquanta referències.
Per situar-nos, en Juan Ignacio Echebere és argentí de naixement, tot i que el seu avi era nascut al País Basc. Durant la pandèmia va haver de tancar els seus negocis al seu país i va venir cap aquí buscant els seus orígens i mirant de recuperar-se. Per això va provar sort treballant de fuster, on va coincidir amb en Josep —fuster de professió—, amb qui decideixen muntar el Bemba Smash Burguer, juntament amb en Patricio, al carrer Encarnació de Barcelona, aviat farà tres anys.
Com que la cosa anava bé, van decidir aprofitar el local que feien servir de magatzem, a la vorera del davant del Bemba, per convertir-lo en l’actual bar Pimpla.
El carrer Encarnació no te l'acabes: a més a més del Bemba Smash Burguer i el bar Pimpla, tens la famosa pizzeria Sartoria Panatieri, però també el restaurant Sannin, un dels libanesos més antics de la ciutat, tot abans no arribes a la plaça de la Virreina, una de les preferides dels graciencs
A la barra hi tenen un tirador de vermut i un altre de cervesa, així que comencem amb un bon vermut de la casa —amb la seva oliva— i unes canyes ben tirades, abans no ens posem d’acord a triar el menjar i els vins. Però per fer-nos-en una idea, el Pimpla té capacitat per a una trentena de persones, que es reparteixen entre les taules i la barra. Únicament obren a la tarda i a la nit, i és lògic, perquè aquí el jovent del barri ve bàsicament a pimplar i a picar alguna cosa, com ara la russa i la mantega de miso amb torradetes que ens acaba de portar en Diego i que trobem deliciosa.
Omplim les copes d’un vi ancestral blanc del celler Dasca Vives per remullar el llobarro cru amb naps envinagrats, algues i salsa ponzu feta a casa, amb llima, gingebre i all; la galta de vedella al vi negre amb puré de moniato i el vitello tonnato amb tàperes. Val a dir que els platets són justament això, platets, per això no tingueu por de demanar tot el que us vingui de gust.
Per postres, vam optar pels dolços, com el tiramisú i la mousse de xocolata amb oli d’oliva i sal, però si el que voleu és continuar amb el vi, us recomano la taula de formatges de la formatgeria Pinullet; per cert, l'única formatgeria urbana d’Europa. Ah, i una última cosa, podeu anar-hi acompanyats del vostre gos si no sabeu amb qui deixar-lo, perquè aquí hi són ben rebuts, però ell no podrà pimplar.