La truita de patates és un dels plats més representatius i tradicionals de la gastronomia del nostre país valorat a tot el món, però amb un origen incert, tal com ens explica el nostre col·laborador habitual, l’historiador Marc Pons. Per tant, no seria del tot correcte anomenar-la truita espanyola abans no endevinem d’on va sortir la primera truita en qüestió.
Una altra de les controvèrsies que divideix el món és si la truita de patates és millor amb ceba o sense, motiu més que suficient perquè en Donald acosti un portaavions a la Península i ens llenci els míssils corresponents per aclarir una vegada per totes com convé fer la millor truita de patates.
Arribat aquest punt, el que ens interessa avui, però, és que al bar Lalans del barri de Sant Antoni en són uns veritables especialistes i la cuinen sempre amb ceba, on vas a parar. El Jose Lalan, nascut a Ourense, va obrir el local l'any 2010 després de treballar molts anys a la restauració de col·lectivitats. Com tot bon emprenedor, va veure el moment precís per obrir el seu propi negoci i va aprofitar l’oportunitat. Em comenta que està molt content de com funciona el local, tot i que remarca que està sempre ple perquè ell cau en gràcia a la clientela, amb la qual cosa no estic gens d’acord, tot i el seu caràcter afable. Tinc clar que la clientela li envaeix literalment el bar cada dia justament per devorar la seva preuada truita de patates; i el caràcter, per descomptat, hi ajuda, però no a l’inrevés.
Deixeu-me que us digui que la truita del Lalans potser no és la millor truita del món, però compleix tots els requisits per estar posicionada ben a dalt del pòdium mundial. El principal, però, m’explica el Jose, és utilitzar productes de la màxima qualitat. Ell fa servir les patates Monalisa pel seu alt contingut en midó i baix nivell d’aigua, els ous de Calaf que li fan arribar setmanalment, la ceba de Figueres perquè és més dolça i, per descomptat i no cal dir-ho, oli d’oliva de poca graduació.
El bar Lalans és un imprescindible del barri de Sant Antoni que dignifica el barri i alegra la parròquia. Què més es pot demanar?
Una vegada seleccionats els ingredients, cal molta experiència, paciència i ofici per obtenir-ne finalment aquesta meravella torradeta per fora i bavosa per dintre amb sabor de truita de patates, així de senzill i difícil alhora. Poca broma, per fer-nos-en una idea, consumeixen al cap del mes uns 9.500 ous, perquè fan catorze truites al dia, i per fer una truita utilitzen uns 10 quilos de patates, 2 quilos de ceba i 28 ous. Per tant, estem parlant d’una truita quatre vegades més gran que una truita per a una família nombrosa, en la qual es fan servir aproximadament una mitja dotzena d’ous.
Cal saber que les fa també de verdures i, ocasionalment, de sobrassada, però si no et ve de gust la truita no passa res, pots escollir entre el lacón, l’orella, la russa, la tripa de vedella o el capipota, que cuinen com ningú.