Quina sensació més desagradable, aquella de perdre 'casa teva'. Entre comes simples perquè no parlo de la teva llar on dorms i en la qual convius amb la teva família. Parlo de l'altra casa, aquella tan o més especial que la que representa els orígens de cadascú. Aquell espai reconfortant que et proporciona una sensació de caliu, de calma infinita i, també, de l'oportunitat per parlar dels safareigs del poble. Descric el Bar Pinotxo, la Bodega Ca'l Pep i, com no podia ser d'una altra manera, del Palomares de Vilassar de Mar.

Estem perdent l'essència dels restaurants i bars estendards de Catalunya i s'està matant a poc a poc i inexorablement el romanticisme vital que s'amaga entre les parets d'aquests llocs

Aquests tres establiments tenen un aspecte en comú: són (o havien sigut, millor dit) restaurants i bars emblemàtics pels ciutadans d'aquella ciutat, poble o per a la gent d'aquell barri. Bé, el bar de Gràcia no ha tancat oficialment, però la seva clausura és imminent arran d'una denúncia que va propiciar una posterior investigació i la troballa d'unes irregularitats en uns plànols. Tanmateix, no parlo únicament d'aquests tres locals en concret. Sinó que em refereixo a l'essència que transpiren llocs com aquests per a la població i el significat que s'amaga entre les parets.

El restaurant Palomares, el darrer estendard a caure

El restaurant Palomares és l'últim soldat d'aquesta llista a caure. El Palomares de Vilassar de Mar és, segurament, un dels locals de platja més coneguts i icònics de tot el Maresme. Situat a la platja homònima, és tota una referència i alhora conforma la silueta del litoral vilassarenc, juntament amb el Club Nàutic i les casetes de l'Espigí de Garbí. Per culpa de la llei de costes, que ha forçat el tancament del restaurant, situat en una zona costanera protegida, aquest singular i excepcional indret desapareixerà el pròxim 24 de maig.

Perquè tots i totes tenim aquell refugi del qual ens hem apropiat sense voler-ho, com de qui t'enamores inconscientment, i acaba convertint-se en l'amor incondicional

Més enllà dels vilatans de Vilassar de Mar, poso la mà al foc que aquest restaurant simbolitzava molt més que un lloc on anar a fer un arròs, una paella o a menjar marisc. Era un espai per compartir secrets, comentar el dia a dia o desfogar-se amb la companyia més preuada. Tot això en un punt en concret comú: el Palomares. Perquè tots i totes tenim aquell refugi del qual ens hem apropiat sense voler-ho, com de qui t'enamores inconscientment, i acaba convertint-se en l'amor incondicional.

El Bar Pinotxo, el Palomares i la Bodega Ca'l Pep

No és el meu cas. No es tracta d'això, perquè no estic parlant de mi en aquests tres exemples, concretament. Però estic convençut al cent per cent, que tant el Bar Pinotxo, com el Palomares i la Bodega Ca'l Pep tenien els seus fidels i amants clients que idolatraven el local. Perquè sí, i ho penso fermament, es pot retre culte i adorar un restaurant. De fet, jo, i com dedueixo, també la majoria, tinc aquell bar o restaurant al cap que em ve de seguida quan algú em pregunta on quedar o quan tinc una urgència personal i necessito desfogar-me amb algú i el cito al meu refugi emocional, gastronòmic i vital. Llarga vida a aquests espais. Respectem-los per cuidar-los i, també, per cuidar-nos.