Hola hola, gourmeters! Al número 82 del carrer d'Aribau, al cor de l'Eixample, s'amaga un local que fusiona l'elegància d'un bar antic amb una proposta gastronòmica moderna i atrevida. El Bar Universal, obert el 2024, es presenta com una cocteleria de disseny clàssic, amb barra de marbre, llums de bou retro i una carta de còctels que faran que una tarda qualsevol d'entre setmana es converteixi en una celebració. Però el veritable secret d'aquest establiment no es troba només en els seus còctels creatius. Els bitxos d'Ibarra que serveixen són una icona per si mateixos: dolços, poc envinagrats i tan deliciosos que molts visitants hi acudeixen expressament per tastar aquest producte. Aquesta especialitat acompanya perfectament una carta de cuina catalana de tota la vida, amb plats com fricandó, mandonguilles, truites i taules d'embotits seleccionats i sempre de proximitat.
A més a més, per als amants del whisky japonès, el Bar Universal ofereix una experiència única: una sala clandestina on degustar una selecció exclusiva d'aquesta beguda, creant un ambient íntim i sofisticat. Aquest espai secret, juntament amb la seva decoració vintage i la cuina de qualitat, converteixen el Bar Universal en una destinació imprescindible per a aquells que busquen una experiència gastronòmica i social diferenciada a Barcelona. Així que seiem en una de les seves taules altes, admirem les parets replenes d'ampolles, fem un brindis, i que comencin a circular els platets!
La gilda que et convertirà en devot
No sé si és perquè tinc cara de ser una fanàtica de les gildes, però el primer que ens arriba a taula, sense demanar-ho, és una gilda clàssica; dues olives, anxova i dos bitxos d'Ibarra (que si em pregunteu a mi, encara n'hi posaria més perquè són espectaculars). El bitxo d'Ibarra no té gust fort de vinagre, pica, però sense ser molest i té un final dolç que és molt sorprenent. Per fer la gilda encara més especial porten una ampolleta amb una salsa d'aperitiu (estil Espinaler) casolana. Hem lloat tant aquest bitxo d'Ibarra durant el dinar que l'Andreu, un barman d'aquests que desprenen elegància i amor per l'ofici, ens n'ha portat una perquè ens la mengem sola, i encara l'hem trobat més bona. Al Bar Universal molts clients hi tornen per aquest meravellós producte amb el qual, per cert, també en fan un còctel.
Continuem amb un tomàquet de Barbastro, carnós i dolç, que és la base perfecta per a una amanida que juga amb contrastos. Els lloms de tonyina, suaus i melosos —res a veure amb aquells talls secs i fibrosos— aporten untuositat i profunditat de sabor. La ceba morada, tallada finíssima com si hagués passat per una mandolina, dona el contrapunt fresc i lleugerament picant i els bitxo d'Ibarra, tallades a rodanxes, hi posen l’espurna viva i el punt agre que desperta el paladar. Un entrant simple, però que si es fa amb ingredients d'alta qualitat, com és el cas, no pot ser més perfecte.
És el torn de la truita de patates, feta al moment i d'allò més melosa (però sense arribar a ser una sopa). Al Bar Universal tenen diferents versions de la truita de patates que va canviant en funció del dia, però nosaltres vam tenir sort de ser-hi el dia que s'oferia truita amb un vel de cansalada ibèrica al damunt. No us perdeu tampoc les croquetes, hem tastat les de galta i les de pernil, i sorprenentment la de pernil ha estat la que més ens ha agradat per la cremositat i uns taquets de pernil molt petitets que sorprenen el paladar.
Plats dignes de la cuina de l'àvia
L'últim dels salats és el fricandó i al Bar Universal és d’aquells plats que entren suaus i et fan sentir com a casa. La carn és tan tendra que gairebé es desfà sola, no cal ni ganivet. La ració no és gaire grossa, i això és un encert: et permet tastar altres tapes sense quedar-te tip, perquè tots sabem que el fricandó és un plat contundent. A més, ve acompanyat de patatetes i un suc generós i saborós, ideal per acabar amb un bon tros de pa… o fins i tot amb una cullera, si no vols deixar res al fons. Tot plegat arriba servit en una cassoleta de fang, d’aquelles que et recorden a la cuina de l’àvia i que tenen aquest punt d’autenticitat. Si un dia hi aneu, potser us temptaran també les mandonguilles, que tenen molt bona pinta, però el fricandó és una aposta segura per qui vulgui gaudir d’un mos de tradició catalana en format tapa.
De postres vam tastar un pastís de formatge que era suau, gens fort, pensat per agradar a tothom. El punt més interessant venia de l’acompanyament: unes figues com confitades, dolces i molt ben trobades, que li donaven contrast i frescor. Això sí, guardeu un foradet per una espècie de ganache de xocolata ben espessa, amb un toc d'oli i sal per trencar la dolçor i que converteix aquestes postres en un conjunt juganer i equilibrat.
El Bar Universal és un local molt nou i amb un encant especial: un espai preciós on conviuen la cuina casolana i l’atenció pels detalls. A més de les tapes i plats que hem tastat, destaca la seva carta de còctels, variada i molt ben treballada, amb el segell d’un barman de primer nivell com és l’Andreu Estríngana. I per als paladars més curiosos no us oblideu del seu racó exclusiu per endinsar-se en el món del whisky japonès, una experiència poc habitual i molt singular a la ciutat. Fins a la següent, gourmeters!