Comprar una burrata al supermercat sembla fàcil, però no totes ofereixen la mateixa textura ni la mateixa quantitat de farcit. El truc que recomanen alguns nutricionistes és mirar més enllà de la marca, del preu o de l’aspecte exterior i revisar quanta stracciatella conté realment. Aquesta barreja de crema i fils de mozzarella és el cor de la burrata i la part que li dona la textura untuosa característica. En molts productes comercials, el seu percentatge pot variar aproximadament entre el 30% i el 60%, una diferència enorme que es nota quan la tallem. Com més generós sigui el farcit, més cremosa, sucosa i intensa serà l’experiència. En canvi, una burrata amb poca stracciatella pot semblar més aviat una bola gruixuda de mozzarella amb una petita quantitat de crema al centre.
Segons el percetatge tindrem una burrata més o menys cremosa
La stracciatella és el que marca la diferència
La burrata està formada per una capa exterior de pasta filada, semblant a la mozzarella, que embolcalla un interior de stracciatella. Aquest farcit es prepara amb tires fines de formatge barrejades amb nata, i és el responsable que la burrata s’obri i deixi sortir una crema espessa quan la tallem.
Per això, el primer que cal buscar a l’etiqueta és la proporció entre la cobertura i el farcit. Si el producte indica un percentatge elevat de stracciatella, normalment tindrà una textura més delicada i menys gomosa. Una burrata amb prop del 50% o 60% de farcit acostuma a resultar més equilibrada que una amb només un 30%, sempre que la qualitat dels ingredients també sigui bona.
No s’ha de confondre mida amb qualitat. Una burrata gran pot contenir molta més capa exterior i, proporcionalment, poca crema. Per això dues peces amb el mateix pes poden ser molt diferents quan les obrim. L’etiqueta, quan detalla la composició, ofereix més informació que l’aspecte del paquet.
Què més cal mirar abans de posar-la al carro
La llista d’ingredients també és important. Una burrata senzilla hauria de portar llet, nata, sal, ferments i quall, sense necessitat d’una llista excessivament llarga. Com menys espessidors, midons o additius apareguin, més probable és que la textura provingui realment del formatge i de la crema. També convé comprovar l’origen de la llet i la data de caducitat. La burrata és un producte fresc i perd qualitat ràpidament, de manera que una peça amb una data molt pròxima pot tenir una textura més àcida o menys cremosa. El líquid de conservació ha de ser clar i la bossa exterior no ha d’estar inflada.
A casa, és millor treure-la de la nevera entre quinze i vint minuts abans de servir-la. Massa freda, la crema interior queda més compacta i el gust es percep menys. Un cop oberta, només necessita un raig d’oli d’oliva, sal i, si es vol, tomàquet, préssec, figues o pa torrat. El millor truc, però, continua sent el més simple: girar l’envàs i buscar quanta stracciatella porta. Aquesta dada permet distingir una burrata realment cremosa d’una que només ho sembla per fora. Al supermercat, una diferència de trenta punts en el farcit pot transformar completament el resultat al plat.