Quan viatgem, sovint ens preocupem per l’aigua de l’aixeta, però oblidem que aquesta mateixa aigua es pot haver utilitzat per rentar verdures, preparar salses o refrescar fruita tallada. La diarrea del viatger acostuma a aparèixer després de consumir aliments o begudes contaminats amb bacteris, virus o paràsits. No existeix un aliment perillós exclusiu de cada continent, però sí preparacions habituals que exigeixen més precaució. A Amèrica cal vigilar especialment les amanides i les salses fresques; a l’Àsia, els brots crus; i a l’Àfrica, la fruita tallada que porta hores exposada.
A l'hora de viatjar cal tenir molta cura amb el que mengem
A Amèrica, amanides i coriandre cru
En molts països d’Amèrica Llatina és habitual trobar enciams, ceba, tomàquet, coriandre i salses fresques com a acompanyament. El problema no és el producte, sinó que les fulles i les herbes tenen plecs on poden quedar restes de terra o aigua contaminada. Una esbandida ràpida no sempre és suficient, especialment quan no coneixem l’origen de l’aigua utilitzada.
Les salses crues també poden incorporar tomàquet, coriandre, bitxo o ceba rentats amb aigua no potable. Com que després no es cuinen, qualsevol contaminació arriba directament al plat. Durant el viatge, és més segur triar vegetals cuinats i servits calents. Si prepares l’amanida tu mateix, renta-la amb aigua embotellada o tractada i manipula-la amb les mans i els estris nets.
A l’Àsia, una de les precaucions més importants afecta els brots de soja, de mongeta mungo o d’altres llavors. Creixen en ambients càlids i humits, unes condicions que també afavoreixen la multiplicació bacteriana. Rentar-los pot eliminar brutícia superficial, però no garanteix que desapareguin tots els microorganismes. Per això, quan no es coneix bé la higiene de l’establiment, convé consumir-los completament cuinats i evitar-los crus com a guarnició.
A l’Àfrica, compte amb la síndria ja tallada
La síndria, el meló, la pinya o el mango poden semblar opcions segures perquè tenen una pell protectora. El risc augmenta quan ja estan pelats i tallats. El ganivet pot arrossegar microorganismes de l’exterior cap a la polpa, i la fruita pot haver estat rentada o ruixada amb aigua no potable. A més, la calor accelera el deteriorament si els trossos es mantenen durant hores fora de refrigeració.
En mercats, bufets o parades, és millor evitar la fruita que ja apareix tallada, exposada o servida sobre gel d’origen desconegut. L’opció més segura és comprar una peça sencera, rentar-ne l’exterior amb aigua potable, pelar-la personalment i consumir-la poc després. Els plàtans, les taronges, les mandarines o els mangos que podem pelar nosaltres mateixos són habitualment alternatives més prudents.
Aquestes precaucions serveixen a Amèrica, Àsia, Àfrica i qualsevol altre lloc on la qualitat de l’aigua o la manipulació siguin dubtoses. Rentar bé no significa utilitzar més aigua, sinó assegurar-se que sigui potable. També cal evitar contaminar l’aliment amb ganivets, superfícies o mans brutes. Davant del dubte, els aliments completament cuinats, acabats de preparar i servits ben calents continuen sent la millor protecció.