Sabies que l'or de 24 quirats i les llavors del garrofer estan íntimament relacionats? Encara que sembli increïble, la connexió entre tots dos es remunta a milers d'anys enrere, quan les civilitzacions antigues necessitaven mesurar el pes de les gemmes i metalls preciosos sense disposar d'instruments de precisió. En aquest context, els comerciants i orfebres van descobrir un fenomen sorprenent: les llavors del garrofer, aquest arbre tan comú al Mediterrani, pesaven sempre el mateix. Una coincidència natural que acabaria marcant per sempre el sistema de mesurament del valor més universal de tots: el quirat.
Què tenen a veure les llavors de l'arbre del garrofer amb l'or?
Aquesta curiosa dada, que avui coneixem gràcies a un vídeo del compte d'Instagram @molinerd, ens recorda com la natura i la història s'entrellacen de maneres inesperades. En l'antiguitat, quan pesar una joia o una pedra preciosa requeria enginy més que tecnologia, les llavors del garrofer es van convertir en la mesura de referència. En grec, aquest arbre s'anomenava kération, terme que més tard derivaria en l'àrab “quirat” i finalment en la paraula espanyola “quilate”. És a dir, el quilat que fem servir avui per mesurar l'or i les gemmes va néixer del pes constant d'una llavor.
Amb el pas del temps, la mesura del quirat es va consolidar en dos usos diferents. D'una banda, per a les gemmes i joies, un quirat equival a 200 mil·ligrams, una unitat que encara avui determina el pes de diamants, robins o safirs. D'altra banda, el terme quirat en l'or no mesura pes, sinó puresa. Quan sentim que una joia és de 18 o 24 quirats, el que realment s'està indicant és quantes parts de 24 són d'or pur. Així, una peça de 24 quirats és completament d'or, mentre que una de 18 conté or barrejat amb altres metalls, generalment coure o plata, per donar-li més resistència.
La paraula sou procedeix d'aquesta moneda d'or creada per l'emperador Constantí
I per què 24? Aquí entra en escena un personatge clau de la història: l'emperador romà Constantí. Va ser ell qui va manar fabricar una moneda d'or coneguda com el solidus, el pes de la qual equivalia exactament a 24 llavors de garrofer. Aquella moneda es va convertir en una referència econòmica tan important que va donar origen a un altre terme que fem servir diàriament: la paraula “sou”, derivada directament de solidus.
Així que la pròxima vegada que sentis parlar d'un anell d'or de 24 quirats, recorda que el seu nom té arrels en un arbre mediterrani i en una història mil·lenària. Un simple fruit del garrofer va ser el punt de partida d'una de les mesures més valuoses del món, unint la natura, la història i l'economia en un llegat que continua brillant com el mateix or. Les llavors del garrofer no només van donar nom al quirat, sinó que també simbolitzen com l'observació de la natura va inspirar avenços fonamentals en la història humana. Un recordatori que, de vegades, els tresors més grans neixen de les coses més simples, com una llavor que pesava sempre igual.