Aquell tros de pa que s’ha quedat sec pot acabar convertit en la millor part del sopar. Només necessita un brou saborós que l’estovi sense fer-li perdre tota la textura. La inspiració arriba de la Provença francesa, concretament de Marsella: la bullabessa, una preparació marinera que combina peix, un brou aromàtic i pa torrat. A casa en podem preparar una versió amb peix i marisc, acabada amb les llesques per damunt perquè absorbeixin el suc just abans de menjar.
Una manera molt interessant per no malgastar pa vell
Una sopa marinera amb gust de Mediterrani
La bullabessa és un dels plats emblemàtics de Marsella. L’oficina de turisme de la ciutat explica que s’acompanya de salses com la rouille o l’allioli i de crostons fregats amb all, que es poden sucar dins del brou. Aquest acompanyament dona una sortida al pa del dia anterior: la torrada guanya sentit quan entra en contacte amb el líquid calent i es converteix en part del plat.
Per fer-ne una adaptació domèstica per a quatre persones, pots preparar uns 600 grams de peix net, 300 grams de musclos, vuit gambes i aproximadament un litre i mig de brou de peix. També necessitaràs una ceba, dos grans d’all, dos tomàquets madurs, una mica de fonoll, uns brins de safrà i oli d’oliva. Per acabar, recupera quatre o vuit llesques del pa que t’hagi sobrat, segons la mida.
Comença sofregint la ceba i el fonoll tallats petits amb un raig d’oli. Quan s’hagin estovat, incorpora-hi l’all picat i, tot seguit, el tomàquet ratllat. Deixa que el sofregit perdi aigua i es concentri abans d’afegir-hi el safrà i el brou. Fes-ho coure uns quinze minuts perquè els aromes s’integrin. Aquesta base es pot deixar preparada abans de sopar i acabar-la quan sigui el moment de posar-se a taula.
El pa s’hi afegeix a l’últim moment
Talla el peix a trossos generosos i incorpora’l al brou calent. Si combines espècies diferents, posa primer les de carn més ferma i deixa les més delicades per al final. Afegeix-hi els musclos nets i les gambes durant els últims minuts, fins que els primers s’obrin i les segones estiguin cuites. El temps dependrà de la mida de les peces: comprova’n el punt per evitar que el peix es desfaci.
Mentrestant, torra el pa al forn o en una paella fins que la superfície quedi daurada. Després, frega’l suaument amb un gra d’all si t’agrada aquest toc. No cal que totes les llesques siguin iguals: els extrems de la barra i els trossets més irregulars també serveixen. Pots convertir-los en crostons i repartir-los entre els plats. El més important és reservar-los fora del brou fins al moment de servir.
Reparteix el peix i el marisc en plats fondos, aboca-hi el brou i col·loca el pa torrat per damunt. Porta-ho immediatament a taula: així, una part de la llesca s’impregnarà del suc mentre la superfície conservarà una mica de cruixent. Si vols completar l’acabat provençal, serveix una mica de rouille a banda. Aquell pa que semblava condemnat a quedar-se al fons de la bossa acabarà recollint tot el sabor del sopar.