Les ostres són un dels aliments més populars quant a les nombroses intoxicacions que provoquen. Dolor a estómac, nàusees, marejos o malestar general són els símptomes més comuns de les intoxicacions alimentàries, que es pot dir que poden ocórrer en menjar qualsevol aliment. Tanmateix, ens hem volgut aturar en les ostres, un aliment que no deixa indiferent a ningú, i amb què cal tenir sempre especial cura. I és que qualsevol marisc que es prengui cru sempre serà més sensible que altres aliments més processats, no hi ha dubte.
Com detectar ostres en mal estat
El primer és fer ús del sentit comú. En aquest cas comença per saber bé on comprar o consumir les ostres. Aposta sempre per aquells llocs on coneguis el producte, el proveïdor i les condicions en què s'ha mantingut i transportat. En el tema del marisc té encara més rellevància saber quins restaurants o botigues són experts en ostres i mariscos. Ells seran els primers a detectar qualsevol anomalia en l'estat.
També és important saber la data en què s'ha depurat l'ostra després de la seva recol·lecció. Això ens indicarà, si tot s'ha fet correctament, el temps de durada en càmera, que pot ser de fins a una setmana en el cas de les ostres. Més consells de sentit comú? Un altre d'aplicable a gairebé tot, però que en el cas del marisc és especialment delator: l'olor. Una ostra en bon estat ha de fer olor de mar, a sal, a roca, però mai no fer olor malament. Així que davant de la mínima sospita al nas, millor no jugar-se-la. L'olor de l'ostra a més, resulta molt característic, amb la qual cosa qualsevol cosa que surti del normal l'hem de ser capaços de detectar més aviat que tard.
D'altra banda, es pot assenyalar que no s'han de menjar mol·luscos que hàgim recollit nosaltres mateixos, ni tan sols cuinats, el que a més en el cas de les ostres no sol ser l'habitual. Però fins i tot si volem preparar unes ostres en alguna recepta calenta, cal tenir en compte que la contaminació de l'aigua pot ser per compostos que no es destrueixin amb la calor.
Característiques sanitàries correctes
Les ostres comparteixen amb la resta de bivalves un reglament propi específic que obliga que els exemplars que arribin al mercat tinguin unes característiques sanitàries correctes i compleixin determinats requisits d'higiene que minimitzin les probabilitats que siguin portadors de microorganismes patògens o toxines.
Així que, en resum, factors propis del sentit comú són els que més ens ajudaran a detectar ostres en mal estat: on comprar o consumir el producte, la seva olor o la seva data de depuració són factors bàsics per evitar males estones amb aquest marisc tan preuat i tan característic.