La samfaina acostuma a aparèixer a la cuina catalana com una base calenta, lenta i molt agraïda per acompanyar carn, peix, ous o llegums. Però quan arriba l’estiu i les nits són caloroses, també pot funcionar d’una manera diferent: freda o a temperatura ambient, com una mena d’acompanyament vegetal ple de sabor que resol sopars sense haver d’encendre els fogons a última hora. La gràcia és que la samfaina ja té tot el que demana la cuina d’estiu amb tomàquet, pebrot, ceba, albergínia, carbassó, oli d’oliva i temps perquè els sabors s’integrin. Si es prepara amb antelació i es deixa reposar a la nevera, el resultat pot ser encara més bo que acabat de fer.
Amb els ingredients propis de l'estiu, fem un plat ideal per acompanyar plats frescos
La clau és coure-la bé i deixar-la reposar
La samfaina no és només una barreja de verdures tallades. Perquè quedi realment bona, cada ingredient ha de tenir el seu moment. La ceba necessita començar a foc suau perquè perdi força i agafi dolçor. El pebrot ha de coure prou per quedar tendre, però sense desaparèixer. L’albergínia i el carbassó aporten textura, però també demanen una mica de paciència perquè no quedin crus ni aigualits.
Després arriba el tomàquet, que és el que acaba de lligar-ho tot. Pot ser tomàquet ratllat, triturat o ben madur tallat petit, però ha de reduir una mica perquè la samfaina no quedi líquida. El punt ideal és aquell en què les verdures estan meloses, el tomàquet ha perdut l’acidesa i l’oli comença a brillar lleugerament al fons de la cassola.
Un cop feta, el millor és no tenir pressa. La samfaina freda guanya molt si reposa unes hores, perquè els sabors es barregen millor i la textura queda més compacta. Per això és una recepta perfecta per fer al matí o el dia abans. Quan arriba l’hora de sopar, només cal treure-la de la nevera una estona abans perquè no estigui excessivament freda.
Un acompanyament que combina amb gairebé tot
La gran virtut de la samfaina freda és que pot convertir qualsevol plat senzill en un sopar molt més complet. Amb una truita francesa, amb un ou dur, amb tonyina, amb sardines, amb bacallà esqueixat o amb un tros de pa torrat, funciona sense necessitat d’afegir gaire res més.
També pot servir com a base per a un plat d’estiu més improvisat. Una cullerada generosa de samfaina sobre una llesca de pa amb una mica d’anxova o formatge fresc pot resoldre un sopar en dos minuts. I amb pasta freda o arròs blanc també encaixa molt bé, perquè aporta salsa, verdura i intensitat. A més, és una bona manera d’aprofitar verdures de temporada quan n’hi ha en abundància. Pebrots, tomàquets, albergínies i carbassons estan en el seu millor moment a l’estiu, i això fa que la recepta tingui molt més sentit.
Així doncs, la samfaina freda no és una ocurrència estranya, sinó una manera molt pràctica de portar un clàssic català al ritme de l’estiu. Es prepara abans, aguanta bé, combina amb tot i dona als sopars calorosos aquell punt casolà que no sempre és fàcil trobar quan només ve de gust menjar fresc.