Obrir un alvocat continua sent, per a molts, una autèntica ruleta gastronòmica. Quan per fi sembla que ha assolit el punt just de maduració i decidim tallar-lo, no és estrany emportar-se una decepció: polpa marronosa, fibres estranyes o un interior que ja no convida precisament a untar una torrada. En altres ocasions, el problema és diferent, però igual de frustrant: un ós descomunal que ocupa gairebé tot el fruit i deixa una fina capa d'alvocat per la qual hem pagat preu d'or. Precisament per esquivar aquest últim inconvenient, des de fa un temps està guanyant protagonisme a les fruiteries europees un producte tan curiós com desconegut: l'alvocat sense os.
Sabies que existeix un alvocat sense pinyol?
Aquests petits fruits reben noms com alvocat dàtil o alvocat còctel, i a simple vista poden passar completament desapercebuts. La seva forma allargada i la seva mida reduïda fan que molts els confonguin amb cogombrets, sobretot quan apareixen barrejats amb altres fruites al lineal. Tanmateix, n'hi ha prou de sostenir-los a la mà per adonar-se que amaguen un avantatge evident: tot el que veus és polpa aprofitable, sense sorpreses a l'interior.
Durant anys, aquests alvocats van ser considerats poc més que un producte de rebuig. En zones productores del sud d'Espanya, especialment a Andalusia, se'ls coneixia fins i tot com alvocats avortats, ja que la seva absència de pinyol s'interpretava com una malformació. Malgrat això, sempre han estat perfectament comestibles i amb un valor gastronòmic idèntic al dels alvocats tradicionals. El canvi va arribar quan una coneguda cadena britànica, Marks & Spencer, va decidir posar-los a la venda i presentar-los com una solució al famós “avocado hand”, un terme tan cridaner com eficaç des del punt de vista del màrqueting.
Encara que molts van pensar que es tractava d'un producte modificat genèticament, la realitat és molt més senzilla i natural. Aquests alvocats són fruits partenocàrpics, és a dir, es desenvolupen sense que la flor hagi estat pol·linitzada, cosa que dóna lloc a un fruit sense pinyol. És el mateix fenomen que ocorre amb els plàtans, les pinyes o alguns cítrics sense pinyols, per la qual cosa no hi ha res artificial en el seu origen.
Encara que alguns ho pensin, no es tracta d'un producte modificat genèticament
L'interès d'alguns xefs francesos per aquest format i la seva entrada en fires gastronòmiques van impulsar definitivament la seva popularitat. A Espanya, empreses com BemaTropik o Trops, ambdues a Màlaga, ja els comercialitzen, i la seva aparició a les xarxes socials ha acabat de despertar la curiositat del consumidor. Més enllà de la novetat, els seus avantatges són clars: menor minva, més comoditat i una mida perfecta per consumir d'una sola vegada, evitant l'oxidació de l'alvocat que es queda a mig fer. Un petit fruit que demostra que, de vegades, allò diferent també pot ser pràctic.