La xef italiana Roberta va tornar a sorprendre els seus seguidors amb una de les receptes més radicals i desconegudes de la cuina italiana. En un vídeo publicat a xarxes socials, explica com preparar els famosos Spaghetti all’assassina, un plat nascut a la ciutat de Bari entre els anys seixanta i setanta. La particularitat d'aquesta recepta és que trenca per complet amb una de les normes més conegudes de la pasta italiana: aquí els espaguetis no es bullen primer en una olla. En el seu lloc, es cuinen directament a la paella fins a quedar lleugerament cremats i cruixents, creant una textura i un sabor completament diferents.
La pasta no sempre es bull, també es crema
Segons explica la Roberta, aquesta recepta va néixer gairebé per accident en cuines populars del sud d'Itàlia. En algun moment, algú va decidir preparar els espaguetis directament a la paella amb tomàquet, all i bitxo, deixant que la pasta es torrés lleugerament. El resultat va ser tan potent que va acabar convertint-se en una especialitat local. Des de llavors, els spaghetti all’assassina s'han guanyat fama pel seu caràcter intens, el seu punt picant i aquesta barreja única entre pasta i torrat que no es troba en cap altre plat italià.
El procés comença amb una paella àmplia on es sofregeix all amb oli d'oliva i un toc generós de picant. Després s'afegeix el tomàquet, que serà la base de tota la cocció. A diferència d'altres receptes de pasta, aquí els espaguetis crus es col·loquen directament sobre la salsa i comencen a cuinar-se a poc a poc. A mesura que absorbeixen el líquid, la pasta es va estovant, però també es torra lleugerament en contacte amb el fons de la paella, creant aquesta característica capa cruixent.
Els espaguetis crus es col·loquen directament sobre la salsa
Un dels aspectes més curiosos d'aquesta recepta és que no es mou constantment com altres pastes. De fet, la xef insisteix que no cal remenar-la massa, perquè l'objectiu és que part dels espaguetis s'adhereixin lleugerament al fons i es caramel·litzin. Aquest torrat controlat és el que dona personalitat al plat. El resultat final combina zones cruixents a la base amb altres més sucoses impregnades de tomàquet.
Roberta adverteix a més que no és una pasta per a tots els gustos. El seu sabor és intens, directe i sense concessions. El picant té presència, el tomàquet es concentra i el torrat aporta notes gairebé fumades. Per això molts italians la consideren una de les receptes més atrevides del receptari tradicional. La clau, segons la xef, està en tres elements molt clars: paciència, foc controlat i respecte per la tècnica. No és una pasta ràpida ni improvisada. Cal deixar que el procés ocorri lentament, permetent que els espaguetis absorbeixin el tomàquet mentre es dauren.
El resultat final és una pasta diferent a qualsevol altra: cruixent per sota, marcada pel foc i amb un sabor profund. Una recepta nascuda de l'error, però també del caràcter d'una cuina popular que demostra que, de vegades, trencar les regles pot crear plats llegendaris.