En els últims anys, els envasos biodegradables han guanyat terreny com una alternativa més ecològica davant el plàstic tradicional. Vasos, plats, palles i coberts fabricats amb materials com a blat, segó o sèmola de blat dur es presenten com opcions respectuoses amb el medi ambient, però el que pocs saben és que poden suposar un risc invisible per a un grup molt específic de persones: les que pateixen malaltia celíaca, sensibilitat al gluten no celíaca o al·lèrgia al blat. Segons un estudi recent de la Universitat Tècnica de Múnic, difós per la Federació d'Associacions de Celíacs d'Espanya (FACE), alguns d'aquests materials aparentment innocus poden alliberar gluten en entrar en contacte amb líquids, el que transforma un producte segur en una amenaça per a la salut d'aquest col·lectiu.
Els riscos ocults en alguns vasos i coberts biodegradables
L'estudi es va centrar a comprovar si els líquids sense gluten podien contaminar-se després d'estar en contacte amb certs plats fabricats amb segó de blat. Els resultats van ser reveladors: en diversos casos, el contingut de gluten va superar les 20 parts per milió (ppm), que és el llindar màxim que permet la normativa europea perquè un producte es consideri apte per a celíacs. És a dir, un brou o una beguda que inicialment no contenia gluten pot arribar a ser tòxica només per haver estat en un recipient elaborat amb materials derivats del blat. En especial, els plats de segó van mostrar una alta capacitat de transferència de gluten a l'aliment.
No és un problema exclusiu dels plats. Les palles elaborades amb sèmola de blat dur també es van mostrar perilloses, ja que provocaven aquesta mateixa migració de gluten al líquid. Tanmateix, no tots els estris biodegradables fabricats amb cereals presenten el mateix comportament. L'estudi va observar que altres productes com els coberts compostos per àcid polilàctic i salvat de blat o les palles de tiges de sègol no causaven gairebé migració, la qual cosa suggereix que el risc depèn de molts factors.
És millor que les persones celíaques optin per alternatives elaborades amb canya de sucre o bambú
Els investigadors apunten que el nivell de transferència de gluten varia en funció del tipus d'aliment (sòlid o líquid), el temps d'exposició i les propietats del material. Per això, FACE insisteix en la necessitat de realitzar més estudis que permetin conèixer amb més precisió quins materials són segurs i quins haurien d'evitar-se. De moment, la recomanació és que les persones amb celiaquia optin per alternatives elaborades amb canya de sucre, bambú, paper reciclat o bioplàstics vegetals.
El desafiament més important està en la falta de regulació específica: la llei no exigeix indicar la presència d'al·lergògens en plats o coberts, el que fa que els consumidors no puguin identificar-los fàcilment. Per això, els qui segueixen una dieta sense gluten han de romandre alerta i apostar sempre per productes d'origen vegetal no cereal, fins i tot quan es tracti d'un simple vas o una cullera aparentment inofensiva.