Posar una cullera de fusta travessada sobre l'olla mentre bull la pasta és un d'aquells trucs de cuina que passen de generació en generació i que, a primera vista, semblen gairebé supersticiosos. En realitat, hi ha una explicació física al darrere, ja que la fusta pot ajudar temporalment a frenar la pujada de l'escuma i evitar que l'aigua desbordi. Ara bé, no és una solució infal·lible ni substitueix quelcom tan bàsic com controlar la temperatura. Funciona sobretot durant els primers moments d'ebullició, quan el midó que allibera la pasta transforma l'aigua en una barreja molt més propensa a formar escuma.
Un truc senzill que permet evitar una de les situacions que més molesten a l'hora de cuinar
La fusta trenca les bombolles abans que surtin de l'olla
Quan la pasta entra en contacte amb l'aigua calenta, part del midó passa al líquid. Aquest midó fa que les bombolles generades per l'ebullició siguin més estables i tardin més a esclatar. Per això l'escuma pot començar a créixer ràpidament fins arribar a la vora de l'olla. Si en aquell moment hi ha una cullera de fusta travessada damunt del recipient, moltes d'aquestes bombolles toquen la superfície seca i porosa de la fusta i es trenquen.
També hi ajuda el fet que la fusta és un mal conductor de la calor. Al principi està considerablement més freda que l'aigua bullent, de manera que el contacte amb les bombolles pot afavorir que perdin estabilitat. L'efecte, però, disminueix a mesura que la cullera s'escalfa i s'humiteja. Per això el truc acostuma a funcionar millor durant una estona limitada i no garanteix que una olla massa plena o amb un foc excessivament alt no acabi desbordant igualment.
El millor truc continua sent controlar el foc
La manera més eficaç d'evitar que l'aigua de la pasta surti de l'olla és molt més senzilla com utilitzar un recipient prou gran i reduir una mica la intensitat del foc quan l'aigua recupera l'ebullició després d'afegir-hi la pasta. No cal que el líquid bulli violentament durant tota la cocció. Una ebullició constant, però moderada és suficient per mantenir la pasta en moviment i cuinar-la correctament.
També convé remenar durant els primers minuts, especialment amb espaguetis o altres peces que tendeixen a enganxar-se. Això distribueix millor el midó i evita que la pasta quedi adherida al fons o entre si. Posar oli a l'aigua, en canvi, no és necessari per evitar que s'enganxi i pot dificultar després que la salsa s'adhereixi bé a la superfície de la pasta.
La cullera de fusta, per tant, no és màgia, però tampoc és un mite complet. Pot actuar com una petita barrera contra l'escuma i donar uns segons de marge quan l'ebullició s'intensifica. Tot i això, si l'olla és massa petita o el foc és massa fort, acabarà sent insuficient. El truc realment útil és combinar-la amb una bona mida d'olla, una temperatura controlada i una mica d'atenció durant la cocció.