L'alimentació d'un futbolista professional està controlada al detall, però fins i tot en l'elit hi ha espai per a petits capricis que, busquen, més que el bé per a la salut física, van destinats a mantenir una certa estabilitat psicològica en el futbolista. Pau Cubarsí, una de les grans figures del Barça, ho ha reconegut sense embuts, ja que, quan decideix pecar i saltar-se la dieta, les seves eleccions són clares, i passa pel sushi i l'hamburguesa. I és que, encara que el seu dia a dia està marcat per una nutrició estricta basada en aliments saludables i amb una bona aportació nutricional, també entén la importància de mantenir un cert equilibri mental.
El benestar del futbolista va més enllà del purament nutricional
Una rutina marcada per la disciplina
La realitat és que els futbolistes d'alt nivell segueixen plans nutricionals dissenyats per especialistes. Cada àpat està pensat per optimitzar el rendiment, afavorir la recuperació i evitar lesions. No es volen aliments buits que només aportin calories i que siguin nocius.
En aquest context, es prioritzen aliments rics en proteïnes de qualitat, hidrats complexos i greixos saludables. Tot està mesurat: quantitats, horaris i fins i tot combinacions. Per això, plats com hamburgueses o sushi més elaborat amb salses, fregits o ingredients calòrics, els quals queden fora de la rutina habitual. No obstant això, els mateixos experts coincideixen que una dieta massa rígida pot ser contraproduent si no es permet una certa flexibilitat.
Sushi i hamburguesa són els dos pecats de Pau Cubarsí
Les eleccions de Cubarsí no són casuals. El sushi, en la seva versió més bàsica, pot ser relativament saludable si no se li posen gaires extres. El peix, l'arròs i alguns ingredients frescos encaixen dins d'una alimentació equilibrada si es consumeixen amb moderació. Però la realitat és que, quan es converteix en un caprici, sol incloure salses, fregits o combinacions més calòriques que l'allunyen d'aquest perfil nutricional saludable. D'altra banda, l'hamburguesa representa el clàssic premi. Carn, formatge, pa i acompanyaments com patates fregides la converteixen en una opció molt més contundent. Ambdós plats compleixen una funció clara: trencar la rutina i oferir una recompensa després de l'esforç.
Lluny de ser un problema, aquests moments d'indulgència formen part de la planificació de molts esportistes. Permeten alliberar tensió i fer més suportable una disciplina constant. La realitat és que el rendiment no depèn d'un àpat puntual, sinó de la constància a llarg termini. Un caprici ocasional no canvia el nivell d'un jugador. D'aquesta manera, Cubarsí demostra que fins i tot en el futbol professional hi ha espai per gaudir del menjar. Així doncs, la clau no rau en eliminar aquests pecats, sinó en saber quan i com permetre'ls. Perquè mantenir l'equilibri també és part de l'èxit en l'elit.