Pollastre amb xocolata: la recepta catalana que no t'esperes i que no podràs parar de cuinar

La xocolata no serveix únicament per preparar postres. A la cuina catalana tradicional també apareix en plats salats, especialment dins de picades destinades a donar profunditat, color i una textura més untuosa als guisats. Aquest pollastre amb xocolata és una recepta antiga, senzilla i molt familiar, d’aquelles que sovint es transmeten sense mesures exactes i amb una manera de fer que sembla estranya fins que es prova. La xocolata negra no converteix el plat en dolç ni domina el conjunt: s’integra amb les ametlles, l’all, el julivert, el sofregit i el brou per crear una salsa intensa, lleugerament amarga i sorprenentment equilibrada.

Una recepta antiga que es converteix en quelcom realment especial

Una picada diferent que transforma completament el guisat

Per preparar la recepta necessitem un pollastre tallat a trossos, una ceba gran, un tomàquet, dues pastanagues, tres patates, un gra d’all, un ramet de julivert fresc, entre deu i dotze ametlles torrades i dues o tres preses de xocolata negra. També cal oli d’oliva, sal, pebre negre, un bon raig de conyac i prou brou de pollastre o aigua per cobrir parcialment el guisat.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Comencem posant una cassola ampla al foc amb un raig generós d’oli. Salpebrem els trossos de pollastre i els enrossim bé per totes bandes. Aquest pas és important perquè la carn desenvolupi sabor i deixi a la cassola els sucs que després enriquiran la salsa. Quan el pollastre estigui ben daurat, hi afegim un bon raig de conyac i deixem que l’alcohol s’evapori durant uns instants.

Retirem el pollastre i el reservem. En el mateix oli, posem la ceba picada i la deixem coure lentament fins que estigui transparent i lleugerament caramel·litzada. Incorporem el tomàquet ratllat o picat i continuem la cocció fins a obtenir un sofregit concentrat, sense excés d’aigua. Mentrestant, preparem la picada triturant les ametlles torrades, l’all, el julivert i les preses de xocolata negra. L’ordre tradicional d’aquesta recepta resulta curiós perquè la picada s’incorpora directament al sofregit abans de tornar-hi a posar el pollastre. Cal remenar-la durant un minut perquè la xocolata es fongui i tots els ingredients quedin ben integrats.

Patata, pastanaga i una salsa per sucar-hi pa

Tornem a posar el pollastre dins de la cassola i hi afegim les pastanagues tallades a rodanxes. Ho cobrim amb brou o aigua, tapem la cassola i deixem que cogui a foc lent durant uns quinze minuts. La salsa començarà a espessir-se gràcies a les ametlles i adquirirà el color fosc característic de la xocolata.

Passat aquest temps, incorporem les patates pelades i tallades a trossos irregulars. És millor esqueixar-les lleugerament en lloc de fer un tall complet, perquè alliberin midó i ajudin a lligar encara més el guisat. Continuem la cocció, ara amb la cassola destapada i a foc mitjà, durant uns vint o vint-i-cinc minuts.

El plat estarà llest quan el pollastre sigui tendre, les patates estiguin cuites i la salsa tingui una textura espessa i brillant. Si queda massa reduïda, podem afegir una mica més de brou; si és massa líquida, només cal deixar-la coure uns minuts més. Com molts guisats tradicionals, encara és millor després d’un petit repòs. La xocolata hi aporta profunditat, no dolçor, i converteix una cassola de pollastre aparentment senzilla en una recepta catalana plena de memòria i sabor.