Sempre hi ha una pastanaga en mal estat a la nevera i un mite que encimbella a aquesta hortalissa que va de boca en boca. Una cosa tampoc molt estranya si tenim en compte que es tracta d'un dels vegetals més consumits a tot el món. Ningú no dubta de les seves nombroses propietats i beneficis per a la nostra salut. De fet, l'Organització Mundial de la Salut no només la recomana dins d'una dieta sana, sinó que la considera prioritària.
Bona per a la vista
És més que una dita d'àvies allò de "menja pastanagues per tenir una bona vista". És cert? Sí, però amb truc. La pastanaga és rica en betacarotè. Aquest nutrient, a més de ser el responsable d'aquest desitjable color taronja, també ens assenyala que es tracta d'un aliment ric en vitamina A. El betacarotè és una font de vitamina A molt potent, i aquesta és essencial per a un correcte funcionament de l'organisme. Una de les seves missions més destacades és la regeneració cel·lular, a més de protegir la retina i retardar l'aparició de cataractes. La deficiència de vitamina A és la causa més comuna de ceguesa infantil, segons l'Organització Mundial de la Salut, i diversos estudis l'han relacionat amb un alentiment de la degeneració macular associada a l'edat.
Així doncs, és fàcil pensar que en consumir moltes pastanagues estem protegint la vista, però no és del tot així. La vitamina A és dins de les vitamines liposolubles, això vol dir que la que no necessita l'organisme no s'elimina, al contrari, s'acumula, en general, en el teixit gras. Tenint en compte que la quantitat de vitamina A que necessita el nostre organisme per al seu correcte funcionament no és gaire alta (uns 900 micrograms per als homes adults i 700 micrograms per a les dones) i que una pastanaga d'una mida mitjana ja compta amb més del 1000 micrograms o que un pebrot vermell supera els 600 micrograms, podem dir que no fa falta un suplement d'aquesta vitamina per evitar danys oculars. Amb una alimentació variada i equilibrada aconseguim els nivells òptims de vitamina A. Així doncs, consumir més pastanagues no ens ajuda a tenir una millor vista, encara que no fer-ho sí que pot ser perjudicial.
T'ajuda a lluir el bronzejat perfecte
Això sí que és totalment fals. Per posar-se moreno es necessita una activació de la melanina, una cosa en la qual no interfereix cap nutrient dels que componen les pastanagues. Si es consumeixen moltes verdures riques en betacarotè, l'ingredient estrella dels vegetals ataronjats, sí que es pot canviar de to, tanmateix, aquest tendirà més a taronja que a morenor. Com dèiem, el betacarotè ajuda la producció de Vitamina A, i, aquella que l'organisme no consumeixi, s'emmagatzema en el teixit gras. El cas més cridaner el trobem als palmells de les mans, on s'acumula molt greix subcutani i la pell és més fina. Així doncs, després d'un afartament de pastanagues, és possible que notem els nostres palmells de les mans ataronjats, però la resta del cos gens bronzejat.
I per a què és bona?
La vitamina A és necessària per a la regeneració cel·lular, la qual cosa afecta la pell, però també el cabell i les ungles. Quan notem una caiguda excessiva o les ungles mostren un aspecte fràgil, pot ser un indicatiu que ens falti aquesta vitamina. A més de ser una excel·lent font de vitamina A, la pastanaga és rica en fibra, per la qual cosa ajuda el sistema digestiu a funcionar correctament. I és que, gràcies a la seva composició, no només prevé el restrenyiment, també altres molèsties gàstriques com l'acidesa. La seva concentració en potassi i fòsfor la converteixen en un dels millors aliments per al cervell, col·laborant en la concentració i la memòria. I si cal atorgar-los a les pastanagues un superpoder, aquest seria, sens dubte, la seva tasca en la lluita contra el càncer. Cada vegada són més els estudis (alguns d'avalats per l'OMS) que relacionen els carotenoides (un potent antioxidant) amb algunes propietats anticancerígenes.