A primera vista pot semblar una amanida de tomàquet senzilla, però el formatge feta cruixent transforma completament el plat. La combinació funciona perquè reuneix tres elements que gairebé sempre garanteixen l’èxit: tomàquets madurs i sucosos, un amaniment fresc i un formatge calent amb una cobertura daurada. És una recepta especialment adequada per a l’estiu, quan no ve de gust cuinar gaire però tampoc conformar-se amb quatre fulles verdes. A més, es prepara amb ingredients fàcils de trobar i es pot fer tant a la fregidora d’aire com al forn.
Una amanida feta a mida per gaudir a l'estiu
El secret és un arrebossat fi i ben condimentat
Per preparar aquesta amanida necessites tomàquets de diferents varietats, alfàbrega fresca, oli d’oliva verge extra, vinagre, sal i una peça de formatge feta. Per a l’arrebossat, cal farina, ou batut, panko, sèsam i pebre vermell. El contrast entre tomàquets diferents, alguns més dolços i altres més àcids, aporta molta més profunditat que utilitzar una sola varietat. Si és possible, combina tomàquet rosa, cirerol, pera o cor de bou.
Abans d’arrebossar el feta, convé assecar-lo bé amb paper de cuina. Si conserva massa humitat, la farina no s’hi enganxarà correctament i la cobertura es podrà desprendre durant la cocció. Primer es passa el formatge per la farina, cobrint-ne totes les cares. Després, per l’ou batut i, finalment, per una barreja de panko, sèsam i pebre vermell. Aquesta última capa ha de quedar ben pressionada perquè formi una crosta uniforme.
El panko és especialment útil perquè genera un arrebossat més lleuger i cruixent que el pa ratllat tradicional. El sèsam aporta un punt torrat, mentre que el pebre vermell dona color i un gust lleugerament fumat. Es pot utilitzar pebre vermell dolç o picant, segons el resultat que es busqui. No cal afegir gaire sal al formatge, ja que el feta ja és intens i salat per naturalesa.
Fregidora d’aire, tomàquet fresc i contrast de temperatures
Una vegada arrebossat, el feta es col·loca a la fregidora d’aire amb una mica d’oli d’oliva per sobre. Es cuina aproximadament dotze minuts a 180 graus, girant-lo a mitja cocció perquè quedi daurat per totes dues bandes. Si es prepara al forn, es pot mantenir la mateixa temperatura, però necessitarà aproximadament el doble de temps. Cal vigilar-lo al final perquè el formatge no perdi completament la forma.
Mentre es cou, es tallen els tomàquets en trossos irregulars i es barregen amb fulles d’alfàbrega. L’amaniment ha de ser senzill: sal, oli d’oliva verge extra i un toc de vinagre. No convé preparar-lo amb massa antelació, perquè la sal farà que els tomàquets deixin anar molta aigua i el plat quedarà aigualit.
El feta s’ha de servir acabat de fer, encara calent i cruixent, sobre els tomàquets frescos. Aquest contrast de temperatura és una de les claus de la recepta. La cobertura es trenca amb la forquilla, l’interior queda tendre i salat, i els sucs del tomàquet actuen gairebé com una salsa. No és una amanida carregada ni complicada, però sí una manera molt efectiva de convertir ingredients quotidians en un plat complet, vistós i amb una textura que explica per què tanta gent l’està provant.