Debatre, discutir i passar hores parlant sobre si la truita de patata, emblema oficial de la nostra gastronomia, ha de portar o no ceba és una cosa tan nostra com el mateix sabor del plat estrella. Però resulta que no som els únics que tenim aquests intensos debats culinaris. Per exemple, a Mèxic, país que també compta amb una llarga tradició gastronòmica, tenen un tema que divideix el país sencer.
La preparació de Mèxic que té dividida els seus habitants
Per a molts de nosaltres, que durant anys no vam saber diferenciar entre un taco i burrito, aquesta polèmica ens pot resultar fins i tot graciosa, però al país asteca se'l prenen molt seriosament. L'ingredient protagonista d'aquesta història no és cap altre que el formatge. Producte que en si mateix ja és tema de debat entre els que afegirien formatge a tot i els que es neguen en rotund a provar-ho. Per a molts, una quesadilla és, per definició, una truita doblegada sobre si mateixa amb formatge a l'interior, fos i cremós. Tanmateix, a la capital del país, aquest plat no sempre inclou formatge. És a dir, pot o no incloure'l. Allà és on sorgeix la gran discussió: pot dir-se quesadilla a una tortilla farcida sense un sol gram de formatge?
L'espurna que va revifar la flama d'aquesta polèmica va ser una modificació recent de la Reial Acadèmia Espanyola, que va incloure la definició de quesadilla com a “truita doblegada amb formatge, servida calent”. Quan es va veure que la RAU donava per descomptat l'ingredient lacti, van saltar milers de veus mexicanes per recordar que, en ciutats com Ciutat de Mèxic o Puebla, les quesadillas tradicionals poden omplir-se amb guisats molt variats (bolets, llardó, huitlacoche) i no necessàriament amb formatge.
Una truita farcida pot dividir un país: a Mèxic, la quesadilla amb o sense formatge és identitat, cultura i passió
La RAU, en tancar|concloure l'assumpte, no va fer més que posar en paraules el que molts ja donaven per descomptat: la quesadilla porta formatge. Però la realitat quotidiana difereix i, de fet, en la pròpia Ciutat de Mèxic es va originar una petició en Change.org perquè la RAU ampliés la seva definició i reconegués la tradició “sense formatge” dels llocs|parades de carrer populars.
Cada cosa pel seu nom: l'important és provar
En Baixa Califòrnia, al nord-oest del país, hi ha quesadillas que es preparen amb truita de farina de blat, formatge fos i pernil. Però a Ciutat de Mèxic a aquest plat se li diu “sincronitzada”. Si el pernil canvia per carn, el seu nom és “gringa”. Però, si aquesta mateixa recepta es torra i s'acompanya de formatge, el nom és “volcà”. Tot això torna a reanomenar-se si la truita és de blat de moro o si es torren o es fregeixen. En definitiva, Mèxic necessita un diccionari sol per a aquest tipus de menjar.
Més enllà de tecnicismes i definicions, la veritat és que el vincle emocional amb el menjar juga un paper decisiu. Com aquí discutint sobre la truita, a Mèxic aquesta simple tortilla farcida és molt més que un plat, és part de la identitat, de la memòria de la infantesa, de l'aroma que et dona la benvinguda a casa. Cada família té la seva versió i, per això, quan el tema sorgeix a la taula, no es tracta d'una lliçó de gastronomia, sinó d'un tros de cultura que desperta orgull i, de vegades, fins i tot rivalitat amistosa. Al cap i a la fi, menjar i parlar de menjar és un plaer universal i així continuï sent.