Hi ha sabors que es mantenen vius gràcies a la memòria col·lectiva, i un dels més singulars de la Ribera d’Ebre és aquesta mossegada humil, però poderosa que acompanyava les dures jornades dels pagesos: una combinació de pa, tomàquet, ceba, all i una sardina salada que convertia un descans al mig del camp en un autèntic ritual gastronòmic. Aquest gest d'obrir el pa, omplir-lo amb els ingredients disponibles i coronar-lo amb un generós raig d'oli s'ha transmès durant generacions com una tradició que no només alimentava, sinó que unia. Conegut com una de les mossegades més ancestrals de la zona, avui torna a brillar amb força gràcies a una celebració que cada tardor reivindica la seva essència més autèntica.
El mos ancestral amb sardina
La recepta, profundament lligada al món pagès, va néixer com una solució pràctica per a aquells que passaven el dia sencer treballant entre feixes i oliverars. El pa feia de recipient i de plat, l'arengada aportava proteïna i caràcter, i l'oli, sempre protagonista en aquestes terres, donava cohesió i sucositat. Amb el temps, algunes cases van començar a substituir la sardina per talls de carn o per ingredients més locals de cada poble, però la filosofia seguia sent la mateixa: un plat senzill, contundent i perfectament adaptat a les necessitats del treball agrícola.
Per evitar que aquesta tradició quedés relegada només al record, el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre va decidir fa anys donar-li un impuls a través d’una festa que viatja per diferents municipis i permet redescobrir la recepta des de diferents interpretacions. Tot i que durant molt de temps la celebració s’organitzava entre febrer i març, en els últims anys la comarca ha optat per situar-la a la tardor, coincidint amb l’arribada de l’oli nou, un moment clau per als pobles olivarers. Aquesta decisió no només busca aprofitar una de les èpoques més agradables de l’any, sinó també oferir un atractiu afegit en un període tradicionalment menys turístic.
La presidenta de l'ens comarcal ha explicat que novembre és ideal per fomentar una proposta que té tant de tradició com de territori, i que aquest canvi ha permès que més visitants s'animin a descobrir la gastronomia local fora de temporada. A més, una dotzena de restaurants se sumen cada any a aquestes jornades preparant menús on la clotxa, o les seves reinterpretacions modernes, ocupa un lloc central, amb preus que es mantenen accessibles per a totes les butxaques. Aquesta iniciativa ha estat celebrada per figures vinculades a la festa, que destaquen que així s'aconsegueix que el plat transcendeixi el seu context original i es mantingui present més enllà de les reunions familiars o els àpats de festa major.
El novembre és ideal per fomentar una proposta que té tant de tradició com de territori
La clotxa, en la seva senzillesa, demostra que un grapat d'ingredients humils pot convertir-se en un símbol cultural poderós. I avui, com antany, continua encenent l'ànim dels qui l'assaboreixen.