El moniato, pel seu color taronja, sol fer bon equip (decoratiu i culinari) amb la pastanaga i la carabassa. Anima't a descobrir amb nosaltres l'aliment de la setmana!
Propietats nutricionals del moniato
Igual que la patata (tubercle amb què més se'l compara) el moniato és ric en carbohidrats. La gran diferència és que aquest té una càrrega de sucres més alta (d'aquí el seu sabor més dolç), però això es compensa amb una quantitat més gran de fibra, per la qual cosa el seu índex glucèmic és més baix. Una de les principals característiques del moniato o moniato comú és el color taronja. Això es deu al fet que en la seva composició trobem betacarotè, un precursor de la vitamina A, molt beneficiós per a la pell. En aquest cas, ajuda a la producció de melanina, per la qual cosa sol aconsellar-se a persones molt blanques de pell abans de prendre el sol, com a protecció. El seu alt contingut en midó i fibra fa que sigui un aliment molt saciant.
Beneficis del moniato
Es tracta d'un aliment amb una aportació calòrica molt baixa, per la qual cosa es pot incloure de manera habitual en la dieta. A més, s'assimila fàcilment, així que és fàcil de digerir. Per aquest motiu, el moniato està recomanat en qualsevol classe de dieta i és apte per a totes les edats. En el cas dels moniatos morats, destaca el seu contingut en antocianines, un tipus d'antioxidant que és molt beneficiós per als ulls. Gràcies a l'alta concentració de vitamines i minerals que té, juntament amb el sabor dolç, el moniato s'ha guanyat el lloc de "substitut sa de la patata".
Receptes amb moniato
Per a tots aquells que vulguin iniciar-se en les receptes amb moniato i no l'hagin tastat mai, l'ideal és començar amb plats en què no sigui el protagonista absolut, com pot ser un puré al costat d'altres verdures i hortalisses. Queda molt bé amb la carabassa i se li pot afegir una mica de tomàquet per contrarestar la dolçor. Són molt típiques les xips de moniato, plat en què només cal substituir les patates tradicionals per moniatos. I a partir d'aquí es pot continuar amb la resta del receptari de totes les llars, com ara la truita de moniato, moniato farcit al forn (com es fan les albergínies o els carbassons) o guisat de moniato i carn. En l'apartat de dolços destaca el famós pa de Cadis, entre els ingredients del qual hi ha el moniato per donar-li aquest toc dolç. També es poden elaborar pans de pessic o fins i tot coques per a l'esmorzar. El bon color està assegurat.
Com cuinar-lo?
Els cuiners solen dir que el moniato es troba a mig camí entre la patata i la carabassa, així que es pot cuinar de la mateixa manera que aquests altres dos productes. En definitiva, es pot cuinar d'infinitat de maneres diferents. Sencer o tallat en daus, rostit, bullit, saltejat, guisat... A més, el sabor dolç que té és ideal per a rebosteria, igual que es fa amb la pastanaga, per exemple. Un avantatge més dels moniatos és que n'existeixen de molts colors i tonalitats a més del taronja, el blau i el morat, la qual cosa pot ajudar-nos a crear plats divertits i originals.
L'origen del moniato
Mèxic i el Perú "lluiten" per apropiar-se dels primers moniatos de la història i són molts els estudis que els donen la raó a tots dos. El que sí que és clar és que, igual que la patata i altres hortalisses, el moniato va viatjar d'Amèrica a Europa al segle XVI, on es va estendre amb rapidesa perquè és senzill de cultivar i pels seus valors nutritius.
El consell
A l'hora de comprar moniatos, cal anar amb compte que no estiguin danyats, ja que, al contrari que amb la patata que retirant la part lletja es pot consumir sense problemes, en el moniato sí que pot afectar el gust en general. Ja a casa, cal guardar-los en un lloc ventilat, fresc i, si pot ser, on no rebi molta llum. En aquestes condicions, un moniato pot conservar-se a casa durant més d'una setmana. Si optem pel frigorífic, hem de saber que aquest temps s'escurça.