Les patates braves són una de les tapes més populars, però això no significa que no es puguin reinterpretar amb altres ingredients. Durant els últims anys, el moniato s’ha convertit en l’alternativa més repetida, tot i que la pastanaga pot oferir un resultat encara més sorprenent. El cuiner Marc Dias proposa unes pastanagues braves cruixents per fora, tendres per dins i acompanyades d’una salsa intensa en què la mateixa pastanaga també té protagonisme. El resultat és una tapa diferent, saborosa i fàcil de preparar, que conserva l’esperit de les braves tradicionals sense intentar imitar-les exactament.
L'alternativa a les patates braves de tota la vida és molt interessant
La pastanaga funciona millor del que sembla
La clau d’aquesta recepta és cuinar la pastanaga fins que quedi tendra, però sense permetre que perdi completament la seva estructura. Es pot tallar en trossos irregulars, semblants als de les patates braves, i coure-la uns minuts en aigua amb sal o al vapor. No ha de quedar massa tova, perquè després encara haurà de passar pel forn, la fregidora d’aire o una paella amb una mica d’oli.
@marcdiaschef 🥕🔥 Zanahorias bravas, Mi versión más original de un clásico: todo el sabor de las bravas… pero reinventadas con zanahoria. Zanahorias cocinadas al punto perfecto, con ese toque crujiente por fuera y tiernas por dentro, acompañadas de una salsa brava donde la zanahoria también es protagonista. Un plato diferente, sabroso y con personalidad propia. #bravas #zanahoria #cocina
♬ sonido original - MARCDIASCHEF
Una vegada precuinada, cal assecar-la molt bé. Aquest pas és important perquè la humitat impedeix que la superfície quedi daurada. Després es pot condimentar amb sal, pebre, pebre vermell dolç i una mica d’oli d’oliva. Si es busca un exterior més cruixent, s’hi pot afegir una culleradeta de farina de blat de moro i barrejar-ho tot abans de cuinar. Al forn, necessita aproximadament 20 minuts a 200 graus, girant els trossos a mitja cocció.
La pastanaga té una dolçor natural que contrasta especialment bé amb el punt picant de la salsa brava. Aquesta combinació és precisament el que la diferencia del moniato, que pot resultar massa dolç quan també s’acompanya d’una salsa amb tomàquet. La pastanaga, en canvi, manté un sabor més fresc i lleuger, alhora que absorbeix molt bé els condiments i permet obtenir vores caramel·litzades.
Una salsa brava amb la pastanaga com a protagonista
Per completar el plat es pot preparar una salsa amb ceba, all, tomàquet, pebre vermell picant i una pastanaga petita. Primer cal sofregir la ceba i l’all a foc suau. Després s’hi afegeix la pastanaga tallada fina i es deixa cuinar fins que comenci a estovar-se. Finalment, s’incorpora el tomàquet, el pebre vermell i una mica de brou o aigua.
Quan tots els ingredients estiguin ben cuits, només cal triturar-los fins a aconseguir una salsa cremosa. La quantitat de picant es pot adaptar fàcilment afegint més pebre vermell picant, bitxo o unes gotes de salsa picant. La pastanaga aporta cos i permet reduir la quantitat de sucre que de vegades s’utilitza per corregir l’acidesa del tomàquet.
Les pastanagues s’han de servir acabades de fer, amb la salsa brava per damunt o en un recipient a part perquè no perdin el cruixent. També s’hi pot afegir allioli, julivert picat o unes gotes de llimona. És una alternativa senzilla, econòmica i amb personalitat pròpia que demostra que les braves poden anar molt més enllà de la patata i del moniato.