Per menjar com Lionel Messi no cal complicar-se ni buscar receptes impossibles i pròpies dels millors restaurants del món amb tres estrelles Michelin. Un dels seus plats preferits és tot el contrari, ja que destaca per ser senzill, contundent i estar ple de sabor. Es tracta de la milanesa napolitana, una recepta clàssica que combina pollastre, tomàquet i formatge per crear un plat que mai falla. La realitat és que aquest plat forma part de la base de la cultura gastronòmica argentina. És un menjar de casa, dels de tota la vida, que es prepara sense artificis però amb molta cura. Messi ha crescut amb aquest tipus de receptes, on l'important no és la presentació, sinó el sabor i la textura.
Si parlem de menjar argentí, la milanesa és dels primers plats que ens arriben a la ment
Ingredients que marquen la diferència al final
I és que la base de la milanesa napolitana és molt clara. S'utilitza pit de pollastre filetejat, tot i que també pot fer-se amb vedella. L'arrebossat es prepara amb farina, ou batut i pa ratllat, creant aquesta capa cruixent que és clau en el plat.
D'aquesta manera, el que realment eleva la recepta és la cobertura. Salsa de tomàquet, formatge que fongui bé, com una bona mozzarella i, en molts casos, una llesca de pernil cuit. Són ingredients simples, però combinats aporten un equilibri perfecte entre acidesa, greix i sabor. La realitat és que la qualitat del producte ho és tot. Un bon tomàquet, un formatge que gratini correctament i una carn sucosa canvien per complet el resultat final. No hi ha secrets ocults ni trucs complexos, només ingredients ben triats.
Com es prepara una bona milanesa pas a pas
El procés comença preparant els pits de pollastre. Es filetegen i s'aixafen lleugerament perquè quedin fines i uniformes. Això permet una cocció més ràpida i un resultat més equilibrat. De forma posterior, es passen per farina, després per ou batut i finalment per pa ratllat. Aquest triple pas garanteix un arrebossat ferm que no es trenca en fregir.
A continuació, es fregeixen en oli calent fins que estiguin daurades per fora i ben cuites per dins. És important no saturar la paella perquè quedin cruixents i no absorbeixin massa oli. Un cop fregides, es col·loquen en una safata de forn. Sobre cada milanesa s'afegeix una capa de tomàquet, el formatge i el pernil si es desitja. Després s'introdueixen al forn durant uns minuts fins que el formatge es fongui i es gratini lleugerament.
El resultat és un plat potent, saborós i molt reconfortant. Cruixent per fora, sucós per dins i amb una capa superior que aporta intensitat. D'aquesta manera, la milanesa napolitana demostra que no cal complicar-se per menjar bé. És una recepta directa, sense ornaments, però que sempre funciona. I si és el plat favorit de Messi, queda clar que el que és simple, quan està ben fet, pot ser imbatible.