El preu aparentment baix de la carn que trobem al supermercat amaga costos ambientals i socials que no entren al calaix de la compra. Estudis científics mostren que la producció de carn, especialment la de vedella i ovella, té una empremta d’emissions de gasos d’efecte hivernacle i d’ocupació de sòl molt superior a la de la majoria d’aliments vegetals. Segons un estudi publicat a la revista Science el 2018, les diferències d’impacte entre productes poden ser de fins a desenes de vegades, i la carn barata sovint prové de processos intensius i d’alt impacte ambiental.
El cost ocult de la carn barata
A escala europea, l’Agència Europea del Medi Ambient (EEA) documenta que l’agricultura continua sent un sector clau en l’emissió de metà i òxid nitrós i que, sense polítiques addicionals, Europa no assolirà els objectius climàtics, segons s'explica a l'informe d'Annual Indicator Report. Aquest marc reforça la idea que el preu final de la carn no reflecteix el seu cost real sobre el medi ambient, ja que molts d’aquests impactes queden externalitzats. Això situa el debat sobre la necessitat d’internalitzar les externalitats i incentivar formes de ramaderia més sostenibles.
En el cas espanyol i català, el model de producció intensiva de porcí ha crescut mitjançant macrogranges que concentren milers d’animals en instal·lacions industrials. Segons l’informe de Greenpeace La verdad sobre la carne barata, aquestes explotacions són responsables de la contaminació d’aqüífers per purins i d’emissions elevades d’amoníac i metà. A més, diverses comunitats rurals han denunciat que les macrogranges generen conflictes socials i degradació ambiental en zones ja vulnerables.
El preu «barat» desapareix quan comptem allò que realment paguem: el clima, la salut i la dignitat de comunitats i animals
El factor ètic i social és inseparable. Segons investigacions d'Equalia i altres ONG de benestar animal, moltes explotacions intensives presenten pràctiques de maltractament animal que qüestionen la seguretat alimentària i la salut pública. D’altra banda, els veïns de zones afectades denuncien olors, contaminació i riscos sanitaris que no es reflecteixen en el tiquet de compra. Convertir la carn en un producte de “preu mínim” fomenta una competitivitat que pot sacrificar normes ambientals i condicions laborals en benefici de marges comercials baixos.
Els costos reals de la carn
Què fer des d’aquí? No es tracta només de reduir el consum, sinó d’implementar polítiques que facin visibles els costos reals de la carn: impostos ambientals, regulacions més estrictes sobre purins i emissions, i controls de benestar animal. Segons la mateixa EEA, potenciar la ramaderia extensiva i els circuits curts ajuda a preservar la biodiversitat i redueix emissions. A Catalunya, apostar per productes de proximitat i de temporada no només redueix la petjada de carboni, sinó que protegeix el territori i reforça el teixit rural. El preu «barat» desapareix quan comptem allò que realment paguem: el clima, la salut i la dignitat de comunitats i animals.