Reescalfar una pizza sembla fàcil, però és una d’aquelles coses que sovint acaba malament. La massa queda tova, el formatge es resseca i aquella textura cruixent del primer dia desapareix. El problema no és la pizza, sinó el mètode. Molta gent la posa directament al microones perquè és ràpid, però aquest és precisament el camí més segur perquè quedi gomosa. Si el que es busca és recuperar una base cruixent i uns ingredients calents sense espatllar-los, la millor solució és molt més senzilla: fer servir una paella, foc baix i una mica de vapor controlat. És el truc que millor imita l’efecte del forn sense haver d’encendre’l ni esperar gaire estona.
Escalfar una pizza requereix d'un procés molt clar
La paella és la millor aliada possible
La manera més eficaç de tornar a escalfar una pizza és posar la porció en una paella antiadherent, tapar-la i deixar-la a foc baix durant uns minuts. La base entra en contacte directe amb la calor i recupera el punt cruixent, mentre la tapa ajuda que el formatge i els ingredients s’escalfin de manera uniforme. Aquest detall és important perquè la pizza té dues necessitats diferents. La massa necessita calor seca per tornar a quedar ferma, però la part superior necessita una mica d’humitat perquè el formatge no es converteixi en una capa dura. La paella permet controlar totes dues coses molt millor que el microones.
El truc definitiu consisteix a afegir unes gotes d’aigua en un costat de la paella, sense que toquin directament la pizza, i tornar a tapar-la immediatament. Aquesta petita quantitat d’aigua genera vapor, escalfa la superfície i ajuda a fondre el formatge. Mentrestant, la base continua torrant-se per sota. El resultat és una pizza calenta, flexible per sobre i cruixent per sota.
El microones no és bona idea
El microones només s’hauria d’utilitzar si no hi ha cap altra opció. Escalfa ràpid, però ho fa d’una manera que perjudica molt la textura. La humitat de la massa es redistribueix malament i la base queda elàstica, gairebé com xiclet. Si cal fer-lo servir, és millor utilitzar una funció de grill o una potència mitjana-baixa, però no serà mai el mètode ideal.
El forn també funciona, sobretot si es preescalfa a uns 180 graus i es posa la pizza directament sobre la reixeta. En cinc o deu minuts pot quedar molt bé, però consumeix més energia i no sempre compensa si només es vol escalfar una porció. La fregidora d’aire és una alternativa interessant: a 160 graus, durant uns cinc minuts, dona un resultat ràpid i força cruixent.
Tot i això, la paella continua sent l’opció més pràctica. No necessita preescalfament llarg, gasta poc i permet recuperar la textura original amb molt poc esforç. La clau és no tenir pressa: foc baix, tapa i unes gotes d’aigua al costat. Amb aquest gest, la pizza deixa de semblar una sobra trista i torna a tenir aquella base cruixent que fa que valgui la pena guardar-ne un tros.