Quan Pàvel Dúrov va crear Telegram el 2013, el seu objectiu era construir una aplicació en què els governs tinguessin les mínimes possibilitats d'interferir en les converses dels usuaris. Tretze anys després, el fundador de la plataforma s'ha convertit en l'enemic de dos estats que li reclamen exactament el mateix: més control sobre el que passa dins de Telegram. Aquest dimecres, Rússia ha anat un pas més enllà i ha declarat en cerca i captura internacional el multimilionari rus de 41 anys, a qui acusa de col·laborar amb activitats terroristes. Segons el Servei Federal de Seguretat (FSB), hereu de l'antic KGB, Telegram s'ha negat a eliminar canals, xats i bots que, segons Moscou, són utilitzats pels serveis secrets ucraïnesos i per organitzacions extremistes per preparar sabotatges, atemptats, assassinats massius i ciberestafes dins de Rússia. Les autoritats russes asseguren que aquesta permissivitat ha provocat "nombroses víctimes", entre elles dones i menors, a més de pèrdues milionàries. L'FSB ha acusat formalment Pàvel Dúrov de complicitat en activitats terroristes i n'ha emès una ordre de detenció internacional. Tot i això, el Kremlin no ha presentat proves públiques que vinculin personalment Dúrov amb aquests presumptes delictes. La resposta de Dúrov ha arribat a través del canal de Telegram, amb una foto en què mostra el gest obscè d'aixecar el dit del mig amb la resta de dits recollits, la popular peineta, símbol del fuck you.
— Telegram Messenger (@telegram) July 29, 2026
Un xatbot de cites, al centre de l'acusació
Un dels elements centrals de la investigació és DaiVinchik, també conegut com a Leo, un popular bot de cites que funciona dins de Telegram. El Comitè d'Investigació rus sosté que els serveis secrets ucraïnesos l'haurien utilitzat per captar joves russos i convèncer-los perquè incendiessin infraestructures, ataquessin edificis públics o cometessin actes de sabotatge. Segons la versió oficial, 46 joves d'entre 18 i 22 anys han estat detinguts des de l'estiu del 2025 després d'haver estat captats a través d'aquest sistema. Les autoritats russes asseguren que els agents ucraïnesos es feien passar per noies joves per guanyar-se la confiança de les víctimes i acabar implicant-les en activitats il·legals. Els serveis d'intel·ligència russos atribueixen a la plataforma 153.000 delictes, entre els quals hi ha l'atac terrorista contra la sala de concerts Crocus City Hall, que va causar almenys 133 morts, així com els assassinats de Dària Dúguina, de Vladlen Tatarski i de nou soldats russos. La causa s'instrueix sota l'article 205.1 del Codi penal rus, que castiga la col·laboració amb activitats terroristes i s'enfronta a una pena d'entre vuit i quinze anys de presó, o fins i tot a la cadena perpètua.
Russia Puts Telegram Founder Pavel Durov On International Wanted List
— BSCN (@BSCNews) July 29, 2026
Telegram and Toncoin co-founder Pavel Durov is now on an international wanted list, Russia’s Federal Security Service (FSB) says.
Authorities charged him with facilitating terrorist activity through the… pic.twitter.com/wKuQNlo7Xc
Una aplicació imprescindible... també per al Kremlin
L'acusació contra Dúrov arriba en plena ofensiva del Kremlin per reforçar el control sobre internet, una estratègia que s'ha accelerat des de la invasió a gran escala d'Ucraïna el febrer del 2022. En els darrers anys, Rússia ha prohibit o restringit plataformes com Facebook, Instagram i X, ha alentit el funcionament de YouTube i ha bloquejat aplicacions de missatgeria com Signal i Viber. Telegram i WhatsApp continuen funcionant, però també estan sotmeses a limitacions i a una pressió creixent perquè col·laborin amb les autoritats russes.
La paradoxa és evident. Fa anys que Rússia intenta limitar la influència de Telegram, però alhora la mateixa Administració russa continua depenent de l'aplicació. Els canals oficials del Kremlin, el Ministeri de Defensa, governs regionals, corresponsals militars i fins i tot unitats desplegades a Ucraïna publiquen informació diàriament a Telegram. Durant la guerra, la plataforma s'ha convertit al mateix temps en un mitjà d'informació, una eina de propaganda, un sistema d'alertes antiaèries i un canal de comunicació utilitzat pels dos bàndols del conflicte.
Precisament aquesta influència enorme explica la batalla per controlar-lo. Moscou fa temps que impulsa MAX, una aplicació de missatgeria promoguda i supervisada per l'Estat, mentre acusa Telegram de negar-se a facilitar informació als serveis de seguretat i de no retirar continguts considerats il·legals.
L'home que va desafiar Putin
L'enfrontament entre Dúrov i el Kremlin no és nou. Nascut a l'aleshores Leningrad el 1984, va fundar abans VKontakte (VK), l'equivalent rus de Facebook. El primer gran xoc amb Vladímir Putin va arribar durant les protestes contra el president rus entre el 2011 i el 2012, quan es va negar a tancar les pàgines utilitzades pels manifestants. Dos anys després, també va rebutjar entregar a l'FSB les dades d'activistes ucraïnesos vinculats a les protestes del Maidan. Poc després va perdre el control de VK, que va acabar en mans d'empresaris afins al Kremlin, i va abandonar Rússia assegurant que el país havia deixat de ser compatible amb els negocis digitals independents. Aquell mateix any va concentrar tots els seus esforços en Telegram, una aplicació concebuda precisament perquè ni els governs ni les grans empreses poguessin controlar les comunicacions dels usuaris.
França també el vol asseure al banc dels acusats
Dúrov resideix a Dubai des del 2017 i té ciutadania russa però també francesa, que va rebre el 2021, i dels Emirats Àrabs Units. Dúrov també té un altre front judicial obert a França. Les autoritats franceses investiguen si Telegram va facilitar activitats delictives —com el narcotràfic, el blanqueig de capitals o la distribució de material d'abusos sexuals a menors— per no moderar prou els continguts ni col·laborar amb les forces de seguretat. Dúrov va ser detingut l'agost del 2024 a l'aeroport parisenc de Le Bourget i va quedar sota control judicial després de dipositar una fiança de cinc milions d'euros. Curiosament, quan va ser detingut per França, Rússia va posar el crit al cel i va denunciar que hi havia motivacions polítiques darrere de la detenció i va exigir que se l'alliberés.
Després de diversos mesos sota control judicial francès, Dúrov va poder tornar a establir-se a Dubai. El multimilionari sempre ha negat qualsevol responsabilitat penal i sosté que no es pot atribuir al responsable d'una plataforma els delictes que cometin alguns dels seus usuaris. Tot i que França li ha retornat la llibertat de moviments, la investigació continua oberta i aquest mateix mes ha estat interrogat durant més de sis hores a París. L'empresari defensa que responsabilitzar el fundador d'una plataforma pels delictes comesos per alguns usuaris és una interpretació desproporcionada del dret penal.
Aquest doble front judicial reflecteix la situació paradoxal en què es troba Dúrov: França l'acusa de controlar massa poc Telegram, mentre que Rússia considera que no censura prou els continguts que el Kremlin considera una amenaça per a la seguretat de l'Estat. Aquesta contradicció resumeix bona part de la batalla política i judicial que envolta una de les aplicacions de missatgeria més utilitzades del món.
Entre la llibertat i la censura
Quan al febrer es va saber que Rússia havia obert una causa contra ell, Dúrov ja va denunciar el que considerava un intent del Kremlin de controlar Telegram. "Cada dia les autoritats inventen nous pretextos per restringir l'accés dels russos a Telegram mentre intenten suprimir el dret a la privacitat i a la llibertat d'expressió. És el trist espectacle d'un Estat que té por del seu propi poble", va escriure.
El cas de Dúrov reflecteix un dels grans debats de l'era digital: fins a quin punt els propietaris d'una plataforma són responsables del que hi fan els seus mil milions d'usuaris. En el seu cas, la resposta varia segons qui faci la pregunta. Per al Kremlin, no controlar Telegram el converteix en un col·laborador del terrorisme. Per a Dúrov, controlar-la massa significaria trair el principi sobre el qual va fundar l'aplicació.