Entre les moltes curiositats que ofereix el món de les hortalisses, n'hi ha una que destaca per la seva raresa, la seva forma de cultiu i la seva exquisitat a la cuina. Es tracta de l'endívia, una verdura poc coneguda fora de certs cercles gastronòmics, però que guarda un procés de cultiu tan insòlit com fascinant. En el compte d'Instagram d'@agropecuariatv han mostrat recentment com es conrea aquesta joia vegetal, la característica més cridanera de la qual és que creix en total foscor, lluny del sol. I és precisament aquest aïllament de la llum solar el que li dona el seu aspecte pàl·lid i el seu sabor tan particular, convertint-la en una de les hortalisses més sofisticades del receptari belga i francès.
L'hortalissa belga que es conrea en la foscor
El procés comença amb una sembra tradicional a l'aire lliure. En aquesta primera etapa, el que es desenvolupa no és encara la part comestible que tots reconeixem, sinó una arrel gruixuda i allargada, semblant en forma a una pastanaga robusta. Quan aquesta arrel ha assolit el seu punt ideal, es recull acuradament del terra i se li talla el fullatge. A partir d'aquí comença la part més extraordinària: les arrels recollides es col·loquen en un entorn completament a les fosques, com soterranis o cambres cobertes amb lones, mantes o fins i tot terra. Aquest ambient no només manca de llum, sinó que també és humit, fresc i controlat, condicions que permeten el brot dels caps d'endívia, també conegudes com a chicons.
Aquesta hortalissa és molt apreciada en països com França i Bèlgica, on es consumeix en amanides i gratinades
En mantenir aquestes arrels lluny del sol, s'evita per complet la producció de clorofil·la, la qual cosa impedeix que els fulls es tornin verds. Aquest detall no és merament estètic: és precisament la falta de clorofil·la el que permet que els fulls siguin de color blanc ivori i que el sabor conservi aquest to amarg característic però suau, sense resultar agressiu al paladar. El resultat és una hortalissa de textura cruixent, delicada en mastegar i amb un matís subtil que recorda a la nou, sobretot quan es cuina.
Molt apreciada en països com Bèlgica i França, l'endívia es consumeix tant en cru, especialment en amanides, com cuinada, sent habitual la seva preparació en gratinats amb formatge. A més del seu sabor refinat, aquesta verdura destaca pel seu alt contingut en fibra i vitamines, convertint-la en una opció molt saludable. Tot i que encara no és massa popular en altres regions, el seu peculiar cultiu i la seva versatilitat a la cuina fan que cada vegada més persones s'interessin per descobrir aquesta delícia conreada a l'ombra.