Hi ha fruites que sorprenen pel seu color, altres per la seva textura i algunes pel seu sabor, però poques causen tanta fascinació com la guama, també anomenada guaba, una fruita tropical allargada que sembla una beina gegantesca i que amaga a dins un secret inesperat: una polpa blanca, suau i vellutada que té gust de cotó de sucre. Aquest contrast tan cridaner és el que la converteix en un dels fruits més curiosos i desconeguts d'Amèrica Llatina, on creix de forma natural i forma part de la cultura gastronòmica de regions senceres. El més sorprenent és que, encara que el seu aspecte pugui intimidar, en obrir-la revela una carn dolcíssima, delicada i tremendament addictiva que sembla creada per sorprendre tant nens com adults, una llaminadura natural que no necessita sucre afegit i que fa segles que fascina els qui la proven per primera vegada.
La fruita que sembla una beina i que té gust de cotó de sucre
La guama pertany a la família de les lleguminoses, cosa que explica la seva forma característica, similar a una mongeta gegant, però el seu contingut no s'assembla gens al que ens imaginem quan pensem en una beina. Per dins, la polpa es presenta en forma de petits coixins blancs que embolcallen llavors grans i fosques. Aquesta estructura tan particular és part del seu encant, perquè cada mos és com descobrir un nuvolet dolç, humit i sorprenentment aromàtic. En alguns països és coneguda com la fruita del “guabo” o fins i tot com l'“ice cream bean”, un àlies que deixa molt clar el que pots esperar del seu sabor: una dolçor fresca i neta que recorda tant al cotó de sucre com a un gelat de vainilla extremadament suau. És una fruita de temporada curta i, per la seva fragilitat, no sol viatjar bé, motiu pel qual és tan poc coneguda fora de les seves zones d'origen.
Aquesta fruita de temporada curta no sol viatjar bé, d'aquí que sigui tan desconeguda
A més del seu sabor únic, la guama té un paper important en la gastronomia local, especialment en països com Colòmbia, l'Equador, el Perú o el Brasil, on es consumeix fresca, directament de la beina, com un mos natural i refrescant. La seva polpa és rica en fibra, antioxidants i petites quantitats de vitamina C, cosa que la converteix en una alternativa dolça, però nutritiva, ideal per a aquells que busquen alguna cosa diferent sense recórrer a postres ultraprocessades. Fins i tot les llavors, encara que no es mengin crues, es poden cuinar i aprofitar en algunes receptes tradicionals.
El més bonic de la guama és que, tot i la seva aparença estranya, és una fruita profundament lligada al paisatge, als mercats rurals i a la memòria dels qui van créixer menjant-la sota l'ombra dels arbres. És una d'aquestes joies naturals que ens recorden que el món vegetal és immens i sorprenent, i que encara queden sabors per descobrir, dolços com un caramel i tan inesperats com aquesta beina màgica que té gust de cotó de sucre.
Aquest article ha estat elaborat amb l'ajuda de ChatGPT i supervisat per un periodista d'Elnacional.cat.