Si aquests dies passegeu pel camp, segur que n’heu vist: el saüc està florint i omple molts marges i camins de petites flors blanques molt aromàtiques. Cuinar amb productes de temporada també és això, mirar el paisatge i aprofitar allò que només tenim disponible durant unes poques setmanes l’any. Una de les maneres més delicades i sorprenents de preparar-lo és fer flor de saüc en tempura, una recepta senzilla que manté intacta la seva aroma floral i la converteix en un mos lleuger, cruixent i completament inesperat.
Una alternativa aromàtica, lleugera i deliciosa per a l'estiu
Una flor silvestre convertida en un mos cruixent
Per preparar aquesta recepta necessitareu entre sis i vuit ramells de flor de saüc, 100 grams de farina, 150 mil·lilitres d’aigua amb gas molt freda, un ou, un pessic de sal i oli suau per fregir. També hi podeu afegir una mica de sucre, mel o sucre de llustre al final si voleu servir-la com unes postres. El més important és collir les flors en una zona neta, lluny de carreteres transitades, camps tractats o espais contaminats.
Abans de cuinar-les, cal revisar bé cada ramell i retirar qualsevol insecte amb suavitat. No és recomanable rentar les flors sota un raig intens d’aigua, perquè perdrien bona part del pol·len i de l’aroma que les fa especials. Si cal, es poden sacsejar lleugerament o passar-les ràpidament per aigua freda i assecar-les amb molta cura. La tija principal es pot conservar, perquè servirà per agafar la flor durant la preparació i la fregida.
Per fer la tempura, bateu l’ou sense treballar-lo massa i afegiu-hi l’aigua amb gas ben freda. Incorporeu la farina i el pessic de sal amb moviments breus. No cal que la massa quedi completament llisa: alguns grumolls ajuden a obtenir una cobertura més lleugera. El secret és mantenir-la freda fins al moment de fregir, ja que el contrast amb l’oli calent és el que crea aquesta textura fina i cruixent.
Com fregir-la perquè quedi lleugera i aromàtica
Escalfeu l’oli en una cassola o paella fonda fins que arribi aproximadament als 175 graus. Agafeu cada ramell per la tija, submergiu només les flors dins la massa i deixeu escórrer l’excés. Tot seguit, fregiu-les durant menys d’un minut, fins que la cobertura quedi lleugerament daurada i cruixent. No en poseu massa alhora, perquè la temperatura de l’oli baixaria i la tempura absorbiria més greix.
Quan estiguin llestes, deixeu-les reposar sobre paper absorbent. Es poden servir amb una mica de sal si voleu una versió més gastronòmica, però també funcionen molt bé amb sucre de llustre, mel, ratlladura de llimona o unes gotes de suc cítric. El resultat recorda unes postres de festa major, però amb una aroma vegetal i floral molt particular.
És important identificar correctament el saüc abans de collir-lo i no consumir-ne les fulles, l’escorça ni les parts verdes. La recepta només utilitza les flors ben obertes. Preparades així, es converteixen en una manera preciosa de portar la primavera al plat i de recuperar una cuina vinculada al territori, al calendari natural i als ingredients que sovint tenim davant sense saber com aprofitar-los.