Quan pensem en la corbina, normalment ho fem pel seu sabor o per com de bé que queda al forn, però aquest peix amaga un secret sorprenent que molts estan llençant sense saber-ho: l'os de corbina, també conegut com a otòlit. Es tracta d'una petita estructura calcificada ubicada en l'oïda interna d'aquests peixos, que no només és fonamental per al seu equilibri i audició, sinó que també guarda un valor inesperat fora de l'aigua. Mentre la majoria ho rebutja sense pensar-ho dues vegades, joiers i supersticiosos ho consideren un autèntic tresor ocult. La seva forma ovoide i la seva composició de carbonat càlcic el converteixen en un objecte molt especial tant pel seu origen natural com per les seves aplicacions decoratives i simbòliques.
Les corbines amaguen un tresor que joiers i supersticiosos desitgen tenir
Els otòlits tenen una funció clau en la vida de les corbines: els ajuden a detectar vibracions, mantenir l'equilibri i orientar-se en l'entorn aquàtic. Però el més curiós és que aquestes "pedres de l'oïda" també permeten als científics saber quants anys té un peix. Igual com els arbres, els otòlits tenen anells que marquen el seu creixement i que poden estudiar-se per comprendre el seu desenvolupament al llarg del temps. Tanmateix, el seu ús va més enllà de la ciència. Al món de l'artesania, hi ha espècies de corbina els otòlits de les quals són tan grans i polits que es converteixen en penjolls o arracades, molt buscades pels qui creuen que aquestes peces porten sort o energia positiva.
L'extracció requereix bastanta precisió i cura
Extreure aquests ossos requereix una mica de precisió, però és un procés relativament senzill si se segueix amb cura. Una vegada es té una corbina fresca, s'ha de netejar bé i conservar el cap intacte. L'oïda interna, on s'allotgen els otòlits, es troba just darrere de l'ull, sota el crani. En fer una incisió acurada en aquesta zona, es poden retirar els otòlits amb ajuda d'unes pinces petites. Després, s'esbandeixen amb aigua freda o una solució salina per eliminar qualsevol resta de teixit. Cada corbina té tres parells d'otòlits, i la seva mida pot variar segons l'edat del peix i la seva espècie.
Però el més fascinant és que aquests petits ossos són capaços de reflectir l'entorn on ha viscut el peix. Canvis en la salinitat, temperatura o contaminació de l'aigua queden gravats en la seva estructura, la qual cosa els converteix en un arxiu natural de la salut de l'ecosistema marí. Així que, la pròxima vegada que cuinis corbina, pensa-t'ho dues vegades abans de tirar el que podria ser una joia amb història i misteri.