La Liliana va néixer a Barcelona i l'Esteban a Rosario, Argentina. L'una va estudiar sociologia a la UB i va treballar a la UGT, i l'altre va fer tots els papers de l'auca —però sobretot de periodista— quan va arribar a Catalunya el 2002 fugint del corralito. Els atzars de la vida els van portar a viure al mateix edifici gracienc on es van conèixer com a veïns amb les respectives parelles. El 2011 cap dels dos tenia feina fixa i els dos matrimonis es van trobar per pensar plegats què podien empescar-se. De la passió per la llet d'ametlles i la cuina en general, d'una feina com a copy per Almendrola i de la voluntat clara de no dedicar-se a res que tingués a veure amb el turisme, van acabar decidint obrir una botiga d'aliments a granel, perquè a Gràcia només n'hi havia una.
Al gra: una botiga d'aliments a granel per cuidar el barri de Gràcia
I així el 2012 va néixer Al gra després de tres mesos de buscar local, tres mesos d'obres i l'aportació desinteressada de mobiliari familiar (fixeu-vos quina patxoca el preciós moble de farmàcia que destaca entrant a mà esquerra). De seguida es van fer famosos per les seves avellanes de Reus, les ametlles, els risottos i els llegums de qualitat, i els professionals del sector van començar a comprar-hi (del mercat de la Llibertat, de Llegums Ponsa, la Mònica Escudero) mentre els veïns més espavilats també s'afanyaven a fer-hi cap. Amb molta dedicació i recerca han aconseguit arribar a les 1.000 referències i s'han convertit en el lloc on tenen tot el que s'escapa de la norma —que era el que la Liliana tenia com a objectiu.
L'Esteban m'explica que el que els distingeix és l'experiència de compra. Jo, que no estic gaire avesat a aquesta terminologia, entenc que es deu referir a allò que en diem bon tracte: algú que t'escolta, algú per qui abans que client ets persona i hi pots establir un vincle. Per exemple, si tot just has descobert el bulgur (blat escairat) i no saps què fer-ne, en un tres i no res l'Esteban t'explicarà una recepta de kibbe: els teus familiars i amics en sortiran directament beneficiats.
De seguida es van fer famosos per les seves avellanes de Reus, les ametlles, els risottos i els llegums de qualitat, i els professionals del sector van començar a comprar-hi
Van començar preguntant als majoristes del Born i en tretze anys han après moltíssim: fan apologia de la formació contínua perquè saben que sempre hi ha camp per córrer (no és el mateix la mongeta de Santa Pau que la de Michigan!). En una Barcelona infestada de franquícies impersonals, val la pena freqüentar una graneria familiar i de confiança com la seva.