L'anomenat trash cooking, o art de cuinar amb allò que normalment llençaríem, sembla una moda recent, però en realitat moltes àvies podrien dir allò de “això ho fèiem fa dècades!”. I no els faltaria raó. Tot i que el nom pugui sonar literal, “cuinar amb escombraries", en realitat parla d'alguna cosa molt més interessant: aprofitar al màxim cada aliment, reduir el malbaratament i transformar restes que abans acabaven al cubell en plats saborosos, creatius i totalment comestibles. Una filosofia que connecta amb la sostenibilitat, amb l'enginy i amb aquella cuina d'aprofitament que tantes famílies van practicar per necessitat i que ara torna com una tendència conscient i responsable.
Què és el "trash cooking" o l'art de cuinar amb allò que llençaries a les escombraries
El trash cooking consisteix a utilitzar sobres de menjars anteriors o aquelles parts del producte que solem descartar sense pensar-ho. Parlem de retalls de carn, restes d'arròs, verdures una mica musties, però també d'ingredients que abans es consideraven inutilitzables: pells de patata, escorces de cítrics, vísceres de peix, moll de tonyina o fins i tot parts poc habituals que, ben tractades, aporten sabor i textura. L'objectiu no és camuflar el que queda, sinó donar-li una segona vida intel·ligent, convertir-ho en croquetes, brous, cremes, farciments o guisats plens de personalitat.
Aquesta mirada d'"aprofitament total" no neix només de la crisi o de la consciència ecològica actual. En moltes cultures, especialment en la cuina oriental, ha estat el normal durant segles: usar l'aliment de principi a fi, honrar el producte i evitar el malbaratament. El que ara anomenem trash cooking és, en part, recuperar aquesta lògica i convertir-la en un gest quotidià contra el malbaratament alimentari.
Els grans xefs també han impulsat aquest corrent. Cuiners com Ángel León o Ferran Adrià han demostrat que la creativitat pot sorgir precisament del que altres llençarien. A les seves cuines, les minves es transformen en autèntiques sorpreses gastronòmiques, recordant-nos que moltes vegades el límit només és en la imaginació. Però no cal un restaurant d'alta cuina: a casa podem fer-ho de manera senzilla, amb planificació, una mica d'ordre i ganes d'experimentar.
Grans xefs com Ferran Adrià han impulsat aquest corrent
Per a qui necessiti idees, existeixen recursos molt útils, com recopilacions de receptes centrades a reaprofitar les sobres. Llibres com “Resaborea, 40 recetas sin desperdicio”, disponible gratuïtament a la xarxa, mostren que amb quatre trucs bàsics és possible estalviar, menjar millor i contaminar menys. Al final, el trash cooking no és una raresa: és una manera de cuinar amb sentit comú, de mirar la nevera amb altres ulls i d'entendre que, gairebé sempre, el que pensem que sobra encara té molt a oferir.
I tu, t'animes a provar el trash cooking com a gest pràctic, sostenible i creatiu en el teu dia a dia?