Durant molts anys hem associat el congelador amb una mena de pausa absoluta, ja que pensem que, un cop un aliment està a baixa temperatura, pràcticament deixa de passar-hi res i es manté gairebé per sempre. Però aquesta idea no és del tot correcta quan parlem dels envasos. La doctora Nadia Chahri, metgessa digestiva, recomana reduir el contacte prolongat del peix amb determinats plàstics i optar, sempre que sigui possible, per recipients de vidre. La seva advertència encaixa amb un estudi recent de l’IDAEA-CSIC que ha comprovat que alguns additius presents en envasos alimentaris poden afectar al peix fins i tot quan es guarda a la nevera o al congelador.
Els plàstics generen certs efectes sobre el peix que acabem menjant
El congelador no impedeix completament la migració
La investigació va analitzar salmó, tonyina i lluç emmagatzemats en condicions similars a les d’una cuina domèstica. Els científics van estudiar diferents tipus d’envasos i quatre famílies de compostos, entre els quals hi havia ftalats, bisfenols i altres plastificants. Els resultats van mostrar que alguns d’aquests components podien passar de l’envàs al peix tant en refrigeració com durant la congelació.
Això no significa que qualsevol tros de peix guardat en plàstic sigui perillós ni, encara menys, que hàgim de deixar de consumir-ne. El peix continua sent un aliment nutricionalment interessant i una font de proteïnes, vitamines i, en moltes espècies, àcids grassos omega-3. La idea és una altra: si podem reduir una exposició innecessària canviant un hàbit molt senzill, té sentit fer-ho.
Un dels factors que més influeixen en aquesta migració és el temps de contacte. També hi intervenen el tipus d’envàs i les característiques del mateix peix. Els compostos més afins als greixos, per exemple, poden comportar-se de manera diferent en un peix gras com el salmó que en un de més magre. L’estudi també va observar que el bisfenol A era el compost que concentrava la major part del risc estimat en diversos escenaris analitzats.
El vidre és una alternativa molt fàcil a casa
Aquí és on entra el consell pràctic de Chahri. Si comprem peix i sabem que el congelarem durant dies o setmanes, podem retirar-lo de l’envàs comercial i guardar-lo en un recipient de vidre apte per al congelador. Cal deixar una mica d’espai, tancar-lo correctament i etiquetar-lo amb la data per controlar-ne el temps d’emmagatzematge.
No es tracta, per tant, de tenir por del plàstic ni d’eliminar-lo completament de la cuina. Es tracta de reduir petites exposicions repetides quan tenim alternatives senzilles. És el que es coneix com a exposoma: la suma de factors ambientals als quals estem exposats al llarg dels anys. Canviar una bossa o una safata de plàstic per un recipient de vidre pot semblar un gest petit, però és precisament aquest tipus de decisions quotidianes les que resulten més fàcils de mantenir.