Menjar sushi sembla senzill, però la tradició japonesa està plena de petits gestos que canvien completament l’experiència. No es tracta de seguir un protocol rígid ni de menjar amb por d’equivocar-se, sinó d’entendre que moltes peces estan pensades perquè arribin a la boca amb un equilibri concret entre arròs, peix, wasabi i salsa. Quan aquest equilibri es modifica massa, es pot perdre bona part del treball que hi ha darrere de cada mos.
Sembla molt senzill, però té els seus secrets
La salsa de soja no ha de dominar la peça
Un dels errors més habituals és banyar completament el sushi dins del bol de la salsa de soja que ens ofereixen al restaurant, especialment quan es tracta de nigiris. La soja ha d’acompanyar, no dominar. Si l’arròs queda massa xop, absorbeix una gran quantitat de sal, perd textura i fins i tot es pot desfer abans d’arribar a la boca. En un nigiri, el més habitual és tocar lleugerament la soja amb la part del peix, sense submergir tota la peça.
També és molt comú barrejar wasabi directament dins del bol de salsa de soja. En molts restaurants japonesos, sobretot quan el sushi el prepara un cuiner especialitzat, la peça ja incorpora la quantitat de wasabi que es considera adequada. Afegir-ne més pot tapar el gust del peix i desequilibrar una combinació que ja ha estat pensada al detall.
El gingebre adobat és un altre element que sovint s’utilitza malament. No està pensat per posar-se damunt del sushi com si fos un topping. La seva funció és netejar el paladar entre una peça i la següent, especialment quan es passa d’un peix més gras a un altre de sabor més delicat. Menjar-ne una petita quantitat entre mossegades ajuda a començar la peça següent amb el gust anterior molt menys present.
El nigiri està pensat per menjar-se'l d’un sol mos
Un altre error freqüent és partir el nigiri o menjar-lo en diverses mossegades. La mida tradicional està calculada perquè l’arròs i el peix entrin junts a la boca i mantinguin la proporció que ha volgut donar el cuiner. Quan es parteix, és fàcil que la peça es desmunti i que una part tingui massa arròs i l’altra massa peix.
També convé no deixar passar massa temps entre que el nigiri arriba al plat i el moment de menjar-lo. La temperatura de l’arròs, la textura del peix i la humitat canvien ràpidament. Si s’espera massa, l’arròs pot assecar-se, refredar-se en excés i perdre aquella textura lleugerament tèbia que contrasta amb el peix deixant un resultat no desitjat.
Al final, menjar sushi correctament no significa seguir un ritual rígid, sinó respectar la feina que hi ha darrere de cada peça. Poca soja, no barrejar el wasabi sense necessitat, reservar el gingebre per netejar el paladar, menjar el nigiri d’una sola mossegada i no esperar massa. Són gestos petits, però poden canviar completament la manera de gaudir del sushi.