Les sobres de pollastre poden semblar un problema petit, però sovint acaben marcant la diferència entre improvisar un àpat ràpid o llençar menjar que encara es pot aprofitar perfectament. El més important és entendre que no totes les sobres funcionen igual. No és el mateix un pollastre rostit que un pit de pollastre a la planxa o unes peces fregides del dia abans. Cada preparació demana una sortida diferent, però totes tenen una segona vida si es conserven bé i es transformen amb una mica de criteri.
Amb imaginació i ganes, les sobres poden ser una solució ideal
El primer pas és conservar-lo bé
Abans de pensar en receptes, cal tenir clara una norma bàsica: el pollastre sobrant s’ha de guardar a la nevera o al congelador com més aviat millor. Si no es consumirà l’endemà, és preferible congelar-lo quan encara conserva textura i gust, i no després de passar dos dies donant voltes per la nevera. Es pot embolicar bé amb film transparent o guardar-lo en una bossa de congelació ben tancada.
També ajuda desossar-lo i tallar-lo abans de congelar-lo. Si ja queda guardat en daus, tires o trossets, serà molt més fàcil convertir-lo després en una amanida, un arròs, una pasta o un farcit. Aquest petit gest estalvia temps i evita que una sobra útil quedi oblidada al congelador perquè fa mandra manipular-la. El pollastre que no està excessivament cuinat és el que millor es reconverteix. Si encara és sucós, es pot integrar en plats freds o calents sense que quedi sec. En canvi, si ja està molt fet, convé portar-lo cap a receptes amb salsa, beixamel, brou o gratinat, perquè recuperi part de la humitat que ha perdut.
Idees fàcils segons el tipus de pollastre
Si ha sobrat pollastre rostit, una de les millors opcions és aprofitar-lo en amanides completes. Barrejat amb enciam, tomàquet, ou dur, llegums, arròs fred o pasta curta, pot convertir-se en un plat únic sense gaire esforç. També funciona molt bé en croquetes, canelons, lasanya o com a farcit de tartaletes i empanades. Una altra solució molt pràctica és afegir-lo a verdures gratinades. Una coliflor amb beixamel, espinacs saltats o carbassó al forn poden guanyar molt si s’hi incorporen trossets de pollastre rostit. D’aquesta manera, una guarnició senzilla es transforma en un plat complet, amb proteïna i molt més sabor.
Si el que ha sobrat és pollastre fregit, el millor és evitar reescalfar-lo sense més, perquè pot quedar greixós o sec. És més interessant incorporar-lo a un guisat curt, una salsa o un arròs. Amb un sofregit de ceba, tomàquet i una mica de brou, es pot convertir en un plat nou sense que sembli una sobra.
Els filets de pit de pollastre a la planxa, que sovint són els més secs, també tenen sortida. Tallats a tires, poden anar dins d’un entrepà amb maionesa, tomàquet i enciam, o en un wrap amb verdures. Si es vol una versió més contundent, es poden cobrir amb beixamel, arrebossar-los i fregir-los com uns filets a la Villeroy. La clau és no repetir el plat, sinó canviar-li completament el context.