El pernil ibèric no és només un producte gastronòmic, és un ritual, una tradició i un plaer que mereix ser tractat amb cura des del primer tall fins a l'última llesca. Tenir-lo a casa implica saber com conservar-lo correctament perquè no s'assequi, no perdi aroma ni vegi alterada la seva textura característica. Ja sigui en peça sencera o tallat en làmines, el pernil és un aliment viu, sensible a l'aire, a la temperatura i a la humitat. Per això, conèixer els petits gestos que marquen la diferència és clau per gaudir-lo com si acabés de sortir del ganivet del mestre tallador, mantenint la seva sucositat, la seva brillantor natural i el seu sabor profund durant molt més temps.
Com conservar el pernil ibèric a casa perquè no s'assequi
Quan es conserva una peça sencera, el punt de partida és sempre una bona col·locació al perniler, estable i ferma. L'orientació no és un detall menor: si el consum serà ràpid, l'ideal és començar amb la peülla cap amunt; si s'allargarà en el temps, convé col·locar-la cap avall per protegir les zones més sucoses. L'entorn també importa, i molt. El pernil necessita un espai fresc, sec i ventilat, lluny de la llum solar directa i de fonts de calor. La temperatura ideal es mou en una franja temperada, ni freda ni excessivament càlida, perquè els extrems provoquen pèrdua de greix, enduriment i canvis de sabor.
Un cop iniciat, el principal enemic del pernil és l'aire. Per combatre'l, res millor que aprofitar el seu propi greix, cobrint la zona tallada, o utilitzar un drap de cotó net que permeti respirar al producte sense assecar-lo. Aquest gest senzill crea una barrera natural que protegeix la superfície i conserva la untuositat i l'aroma intactes. El plàstic, en canvi, és un error habitual que convé evitar, ja que afavoreix la sudoració i altera el perfil organolèptic.
La millor manera de conservar-lo a llesques és gràcies a l'envasat al buit
En el cas del pernil ibèric a làmines, la conservació canvia, però continua sent delicada. L'envasat al buit és la millor opció per mantenir-les fresques a la nevera, sempre a una temperatura moderada. Abans de servir-les, és fonamental treure-les amb antelació perquè recuperin la seva elasticitat, el seu color i la seva fragància. Encara que la congelació és possible en casos puntuals, no és el més recomanable, ja que pot afectar la textura si no es fa amb cura i paciència.
Més enllà de l'emmagatzematge, hi ha hàbits que ajuden a allargar la vida del pernil. Tallar només el que es consumirà, utilitzar un ganivet ben esmolat, mantenir neta la zona de tall i aprofitar fins al mateix os són gestos que respecten el producte i la seva essència. Així, cada llesca conserva aquest equilibri perfecte entre greix i magre que converteix el pernil ibèric en una experiència irrepetible, fins i tot setmanes després d'haver-lo començat.