Cara i creu per al jutge Juan Carlos Peinado en la investigació que dirigeix contra Begoña Gómez, dona del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, acusada de malversació de fons públics per la càtedra que codirigia a la Universitat Complutense de Madrid. La secció 23 de l’Audiència de Madrid ha fet públic aquest dijous de tres resolucions; en una d’elles dona la raó al jutge instructor i els altres dos el torna a corregir: aprova la declaració com a testimoni d’un empresari que es va reunir amb Gómez i rebutja que encarregui un informe a l’Associació Espanyola d’Advocats de l’Estat perquè no el considerava una pericial. En concret, el tribunal li dona la raó i manté la negativa que les parts personades en el procediment —especialment l’acusació unificada i formada per entitats ultres— tinguin una còpia dels enregistraments de les declaracions que es van fer al jutjat el 10 de desembre de 2025.
Aquella data era la quarta vegada que Begoña Gómez era citada a declarar com a investigada davant del titular del jutjat d’instrucció 41 de Madrid. També la seva assessora a la Moncloa, Cristina Álvarez, imputada per haver fet gestions de la càtedra, quan era una acció privada. El jutge Peinado convidava les acusacions a anar a la secretaria del jutjat i consultar les declaracions i prendre notes. L’Audiència de Madrid li dona la raó per tal de protegir el dret a la imatge dels investigats. Darrerament, és habitual que les declaracions de persones conegudes i de casos greus de corrupció en fase d'instrucció es filtrin als mitjans de comunicació. Els judicis sí que són públics.
Dret a la imatge
“Tractant-se de persones amb projecció pública, sigui pels seus càrrecs o activitat professional, el dret a la intimitat de les parts en el tràmit del procediment ha de ser respectat, sense perjudici de garantir-se el ple accés de les actuacions, però amb el degut respecte al dret a la intimitat dels declarants. Pel que, sense perjudici que les parts personades puguin instruir-se i tinguin dret al ple accés del material instructor, en la
secretaria del jutjat o a través de l'extranet de les declaracions prestades, han d'adoptar-se restriccions a fi de garantir el dret a la imatge de totes les parts, ja que es tracta d'actuacions reservades”, manifesta el tribunal a la resolució.
Penes de presó
La instrucció del cas Begoña Gómez està en la fase final. Recentment, l'acusació popular unificada ja ha informat que demana 24 anys de presó per a Gómez, mentre ella insisteix a reclamar que s’arxivi el seu procediment i el judici, que es tramita amb un tribunal de Jurat. L'acusació, liderad a per Hazte Oir, també demanen 22 anys de presó per la seva assessora, Cristina Álvarez, i per l'empresari Juan Carlos Barrabés.
No és una pericial
En una segona resolució, la secció 23 de l'Audiència de Madrid tomba la decisió del jutge Peinado en la qual va sol·licitar un informe de l'Associació d'Advocats de l'Estat, respecte de la capacitació professional per a signar el plec de condicions tècniques del programari, utilitzat en la Càtedra Especial de Transformació Social Competitiva. El tribunal dona la raó a la defensa i la Fiscalia i sosté: "Efectivament, no tracta d'obtenir informació sobre dades científiques o artístiques imprescindibles per a conèixer o apreciar algun fet o circumstància d'importància del que és objecte de recerca, per la qual cosa no té la consideració d'informe pericial".
El tribunal afegeix: "Els informes pericials, no aporten aspectes fàctics, sinó criteris que auxilien a l'òrgan jurisdiccional en la interpretació i valoració dels fets". I exposa que la informació podria haver-se obtingut "dirigint-se al Col·legi d'Enginyers Informàtics o a la mateixa Universitat Complutense, del que es dedueix l'inapropiat de tractar d'obtenir aquesta dada de l'Associació d'Advocats de l'Estat ".
Finalment, el tribunal rebutja una citació de Blanca de Juan perquè ja ha declarat com a testimoni. No obstant això, aprova la de José María Torres, que encara no ha estat citat i que per a l'acusació “és imprescindible per a determinar la implicació de la investigada Cristina Álvarez en la gestió d'activitats vinculades a la Càtedra TSC i l'eventual utilització dels recursos públics en benefici particular per part de la investigada Begoña Gómez”.