A l'immens món de les plantes comestibles, on la part visual i culinària sovint es creuen, hi ha una flor que sorprèn per complet. No només crida l'atenció per la seva bellesa intensa i la seva presència decorativa en murs, terrasses i jardins, sinó que també pot arribar a desconcertar al paladar. Es tracta de la buguenvíl·lea, aquesta planta exuberant i acolorida que molts associen amb els estius a la Mediterrània, especialment en llocs com Itàlia, però l'origen veritable de la qual és a Sud-amèrica. Malgrat la seva popularitat en zones càlides i el seu ús estès com a ornament, molt pocs saben que és comestible.
La Buguenvíl·lea: la curiosa flor que té gust de tomàquet
El més curiós: hi ha qui assegura que té gust de tomàquet. Aquesta inesperada revelació ens arriba de la mà del creador de contingut del compte d'Instagram @la_clarice, que en un dels seus vídeos apareix degustant aquesta planta i compartint dades botàniques molt reveladores que expliquen el seu inusual perfil de sabor.
El primer que aclareix en el seu vídeo és que, encara que tots associem aquest vibrant color fúcsia o morat a la flor de la buguenvíl·lea, en realitat el que estem veient no és la flor, sinó uns fulls modificats anomenats bràctees. Aquestes bràctees tenen com a funció principal atreure els pol·linitzadors, però no són la flor autèntica. La veritable flor d'aquesta planta és una minúscula estructura blanca o crema situada just en el centre d'aquest embolcall acolorit. Aquesta dada, que pot semblar merament tècnica, en realitat ens dona moltes pistes sobre el seu sabor, perquè aquests fulls acolorits tenen una composició química diferent de la de la flor, i són justament els que, en mastegar-les, ens recorden al sabor d'un tomàquet madur.
El que no sabies era que la part de color morat no és la flor, si no, uns fulls al voltant de la mateixa
Aquest perfil gustatiu inesperat, que combina una lleugera acidesa amb notes vegetals fresques, converteix a la buguenvíl·lea en una opció molt interessant per als qui gaudeixen experimentant a la cuina. Encara que no es tracta d'un ingredient habitual en receptaris tradicionals, el seu caràcter comestible permet donar-li un ús creatiu en amanides, decoracions de plats o fins i tot com a component en infusions o còctels. Això sí, sempre és important assegurar-se que les flors no hagin estat tractades amb pesticides o productes químics si es consumeixen.
La buguenvíl·lea, per tant, no és només una cara bonica en balcons assolellats, sinó també una planta amb història, funció biològica fascinant i potencial culinari inesperat. El vídeo de @la_clarice és una invitació oberta a mirar el món vegetal amb altres ulls, a redescobrir el que tenim davant i a perdre la por de provar coses noves. Qui sap? Potser la teva pròxima amanida portarà un toc de buguenvíl·lea perquè et vingui de gust que tingui un lleuger gust de tomàquet.