Julivert, coriandre, menta, cibulet o alfàbrega poden passar d’estar verds i aromàtics a aparèixer pansits, foscos o fins i tot negres en molt poc temps. Sovint, el problema no és que les herbes siguin especialment delicades, sinó que es guarden malament. Deixar-les dins la mateixa bossa de plàstic amb què arriben del supermercat acostuma a afavorir la condensació i l’excés d’humitat, dos factors que acceleren molt el deteriorament. La bona notícia és que, amb un sistema senzill, es poden conservar fresques durant més dies i evitar haver de llençar mig manat després de només un parell d’usos a la nevera.
Unes herbes fresques ennegrides no són gens agradables de menjar
El paper de cuina ajuda a controlar la humitat
El primer pas és revisar bé les herbes i retirar qualsevol fulla que ja estigui tova, fosca o feta malbé. Si les renteu abans de guardar-les, és molt important assecar-les bé. No haurien de quedar gotes atrapades entre les fulles, perquè aquesta humitat afavoreix que s’estovin i es deteriorin més ràpidament. Podeu utilitzar una centrifugadora d’amanida o simplement estendre-les sobre un drap net fins que estiguin pràcticament seques.
Per al julivert, el coriandre, la menta o el cibulet funciona bé embolicar-los suaument amb paper de cuina lleugerament humit. No ha d’estar xop, només tenir prou humitat perquè les fulles no s’assequin. Després es poden posar dins d’un recipient o una bossa reutilitzable, evitant tancar-los completament si hi ha massa condensació.
Una altra tècnica molt pràctica consisteix a tractar algunes herbes com si fossin flors. Es poden tallar una mica les tiges i posar-les en un got amb un parell de dits d’aigua. El julivert i el coriandre responen especialment bé a aquest sistema. Si es guarden a la nevera, es pot posar una bossa suaument per sobre per protegir les fulles, però convé canviar l’aigua cada dos o tres dies.
No totes les herbes s’han de guardar igual
L’alfàbrega és l’excepció més clara. És especialment sensible al fred i, en molts casos, la nevera fa que les fulles s’ennegreixin abans. Per això acostuma a conservar-se millor a temperatura ambient, amb les tiges dins d’un got amb aigua, lluny del sol directe i de fonts de calor.
També és preferible no barrejar diferents herbes en un mateix recipient. Algunes deixen anar més humitat que d’altres i, si una comença a fer-se malbé, pot accelerar el deteriorament de la resta. Revisar-les cada dos o tres dies i retirar les fulles tocades ajuda molt a allargar-ne la vida útil.
Si tot i així comencen a perdre fermesa, encara se’n pot treure profit. Es poden utilitzar per preparar pestos, salses, olis aromatitzats o sofregits. També es poden picar i congelar, soles o amb una mica d’oli, dins d’una glaçonera. El secret és evitar la combinació més perjudicial: fulles humides, poc aire i condensació acumulada. Amb una mica de cura, les herbes poden mantenir el color, l’aroma i la textura durant força més dies.