Durant dècades se'ns ha repetit gairebé com un mantra que els lactis són un pilar bàsic de l'alimentació, una categoria d'aliments sense la qual la nostra salut òssia, muscular i general estaria en risc. No obstant això, en els últims anys cada cop més professionals de la nutrició han començat a qüestionar aquest missatge tan arrelat, no des de la ideologia, sinó des de l'evidència científica. Un d'ells és Aitor Sánchez, tecnòleg alimentari i divulgador conegut a les xarxes com @midietacojea, qui en una recent entrevista va ser taxatiu: no hi ha debat possible, els lactis no són imprescindibles per portar una dieta saludable i completa.
Aquest expert confirma: “Els lactis no són imprescindibles”
L'afirmació pot xocar, sobretot en un país on el consum de llet, iogurts o formatge forma part de la cultura alimentària des de la infància. Però Aitor Sánchez recorda una cosa clau: imprescindible és només allò sense el qual el cos no pot funcionar, i els lactis no compleixen aquest requisit. Existeixen milions de persones al món que no els consumeixen mai, ja sigui per al·lèrgies, intolerància a la lactosa, motius econòmics o simplement per tradició cultural. En àmplies zones del sud-est asiàtic, per exemple, el consum de lactis és pràcticament inexistent, i això no ha impedit que les seves poblacions sobrevisquin ni que mantinguin patrons de salut normals.
Un dels grans arguments històrics a favor dels lactis ha estat el seu contingut en calci, un mineral essencial per a ossos i dents. Però aquí és on el tecnòleg alimentari posa el focus: el calci no és exclusiu de la llet. Aquest nutrient es troba també en aliments com llegums, fruits secs, llavors, verdures de fulla verda, peixos petits amb espina o aliments fortificats, sense necessitat de recórrer obligatòriament a productes lactis. A més, l'aprofitament del calci no depèn només de la seva presència, sinó d'altres factors com la vitamina D, l'activitat física o l'estat hormonal.
El calci no és exclusiu de la llet
Aitor Sánchez insisteix que el problema no és consumir lactis, sinó creure que són obligatoris. Els defineix com un aliment més, vàlid si agrada i s'assenta bé, però totalment prescindible si no encaixa en la dieta d'una persona. De fet, recorda que moltes persones milloren digestivament en reduir o eliminar els lactis, especialment aquelles amb intolerància parcial a la lactosa sense diagnosticar.
Aquest missatge també serveix per desmuntar la idea que eliminar lactis equival automàticament a una dieta deficitària. Una alimentació equilibrada es construeix a partir de varietat, planificació i aliments reals, no d'un únic grup elevat a la categoria d'imprescindible. El risc no està en no prendre llet, sinó en substituir-la per ultraprocessats, begudes ensucrades o productes sense valor nutricional.