En la tradició fornera catalana existeixen tresors que corren el risc de perdre's en l'oblit, i un d'ells és el llonguet, un pa artesà que en el seu moment formava part de la vida quotidiana i que avui amb prou feines coneixen els qui no l'han vist als forns més tradicionals. El compte d'Instagram @fornsistare, del reconegut Forn Sistaré de Reus, ens recorda la importància d'aquest pa singular i anima a recuperar-lo, destacant les seves particularitats i el valor cultural que enclou a cada peça.
El pa tradicional català que s'està perdent
El llonguet és un pa d'elaboració manual, que requereix un treball molt detallat i on la tècnica del forner és fonamental. No es tracta d'un pa industrial ni de masses mecanitzades, sinó d'una peça que exigeix cura, precisió i coneixement transmès de generació en generació. El més curiós és la seva forma, que permet que s'obri de manera natural pel centre, la qual cosa dona com a resultat dues meitats pràcticament idèntiques. Aquesta peculiaritat el converteix en un pa molt pràctic, ja que amb una sola peça s'obtenen dos entrepans en una mida perfecta, ideals per als qui volen gaudir de porcions més petites sense renunciar a la qualitat del pa tradicional.
El llengüet requereix un treball molt detallat i on la tècnica del forner és fonamental
Aquesta versatilitat, a més de ser un avantatge en el terreny pràctic, guarda un sentit simbòlic que connecta amb l'essència del pa: compartir. En moltes cultures, partir el pa és un gest d'unió, de comunitat, i el llonguet el materialitza de manera senzilla i bonica. Amb un sol tall, es converteix en dues porcions llestes per gaudir-se en companyia, recordant-nos que més enllà de la funció d'aliment, el pa també té un valor social i cultural que no s'hauria de perdre.
Avui dia, el llonguets'ha tornat un producte rar de trobar. Els processos industrials i la demanda de pans ràpids i uniformes han relegat a un segon pla aquestes peces que requereixen temps, paciència i molta tècnica. Tanmateix, iniciatives com les del Forn Sistaré són fonamentals per rescatar pans històrics, apropar-los de nou als consumidors i mantenir viva una part de la identitat gastronòmica catalana.
Recuperar el llonguet no és només una qüestió de fleca, sinó de patrimoni cultural. És apostar per una tradició que parla de proximitat, de treball manual i de respecte per un ofici que ha acompanyat a la nostra terra des de fa segles. I, sobretot, és recordar que, de vegades, les formes més senzilles, com un pa que es parteix en dos, poden tancar significats molt més profunds sobre el que significa conviure i compartir.