Submergir-se en la vida quotidiana del geni de la Sagrada Familia és descobrir que, més enllà de les seves innovadores formes arquitectòniques i la seva espiritualitat intensa, Antoni Gaudí també aplicava una filosofia molt particular a la seva relació amb el menjar. A diferència de molts dels seus contemporanis de la Barcelona de finals del segle XIX i principis del XX, Gaudí no buscava el plaer gastronòmic; vivia amb una dieta extremadament senzilla, quasi vegetariana i profundament influïda pel naturisme, un moviment que promovia la salut a través del natural i la moderació. Aquesta elecció va néixer de la seva pròpia salut fràgil (va patir reumatisme des de nen) i de la influència de corrents higienistes com les del metge alemany Sebastian Kneipp, defensor de dietes a base de fruites i verdures, exercici a l'aire lliure i banys d'aigua freda.
La dieta pràcticament vegetariana d'Antoni Gaudí
Gaudí no era un foodie; poques fonts parlen de grans banquets a la seva taula. Al contrari, la seva alimentació diària es descriu com a sòbria i frugal: fulles d'enciam o escarola crues, amanides amb oli d'oliva verge extra, fruita fresca, que ell considerava superior quan es menjava directament de l'arbre, i fruits secs com avellanes o ametlles eren habituals en la seva dieta. Segons testimonis recollits per biògrafs i companys, moltes vegades el seu dinar consistia en una simple barreja de verdures triturades o una amanida lleugera, seguida d'una mica de llet i un grapat de nous, sense carn ni peix, i acompanyat d'aigua.
L'elecció de prescindir gairebé per complet de productes animals no va ser motivada per moda ni per un activisme modern, sinó per raons de salut, convicció espiritual i una visió ascètica de la vida diària. En nombroses cartes i anècdotes recollides en biografies s'observa com Gaudí creia que evitar la carn i limitar la ingesta ajudava a mantenir el cos lleuger i la ment enfocada en la seva obra i en la seva fe. Alguns relats fins i tot assenyalen que va arribar a fer llargs dejunis i a menjar tan poc que posava en risc la seva pròpia salut, cosa que evidencia com d'extrem podia ser el seu enfocament dietètic.
Gaudí creia que evitar la carn i limitar la ingesta ajudava a mantenir el cos lleuger i la ment enfocada
El entorn de l'arquitecte va corroborar aquesta postura. Un testimoni relativament recent recorda que en morir va ser trobat amb un grapat d'avellanes a les butxaques, un detall que simbolitza la simplicitat radical de la seva vida quotidiana. Gaudí també evitava aliments considerats excitants o pesants: menyspreava el consum excessiu d'espècies, sal i tot allò que trenqués la seva idea d'una nutrició “pura”.
La dieta de Gaudí, per tant, no s'assembla en res a la d'un xef modern ni a la d'un atleta contemporani. Era un aliment marcat pel mínim necessari, per la missió de dedicar més temps al treball creatiu que a la taula, i per una convicció personal pròpia del context de salut natural de la seva època. Aquesta forma de menjar tan frugal, tan vegetariana i tan allunyada dels banquets tradicionals, ens dona una altra perspectiva de qui va ser Gaudí: no només un innovador de la pedra i el ferro, sinó també un home que va aplicar a la seva vida personal la mateixa lògica d'estructura, simplicitat i puresa que veiem en els seus edificis. En el seu món, el cos s'alimentava no per a l'excés, sinó per a sostenir l'obra, la contemplació i la devoció.