L’etiqueta de “saludable” pot fer que alguns productes entrin al cistell sense revisar-ne ni els ingredients ni la composició nutricional. Paraules com natural, vegetal, lleuger o baix en greix generen confiança, però no garanteixen que un aliment sigui adequat per consumir-lo diàriament. Una enginyera d’aliments posa el focus en tres productes amb molt bona fama: l’estèvia, el pernil de gall dindi i l'oli de llavor de raïm. La clau no és eliminar-los automàticament, sinó entendre què contenen, com s’han elaborat i en quina quantitat els prenem.
Cal fugir de les creences per començar a conèixer bé el que ens aporta cada aliment
L’estèvia i el pernil de gall dindi no són tan innocents
L’estèvia acostuma a presentar-se com l’alternativa natural al sucre. Tanmateix, que un edulcorant procedeixi inicialment d’una planta no significa que el producte final sigui necessàriament saludable. Molts preparats comercials contenen una proporció petita de glicòsids d’esteviol combinada amb eritritol, maltodextrina o altres agents de càrrega. A més, l’Organització Mundial de la Salut desaconsella utilitzar els edulcorants sense sucre com a estratègia per controlar el pes a llarg termini. Això no significa que una dosi puntual sigui perillosa, sinó que substituir sempre el sucre per un sabor intensament dolç no ajuda a reduir la dependència del gust dolç. Els possibles efectes sobre la microbiota intestinal continuen estudiant-se i no permeten fer afirmacions categòriques.
El pernil de gall dindi també té una imatge saludable perquè és baix en greix i ric en proteïnes. El problema és que no deixa de ser una carn processada. Algunes versions contenen poca carn real i incorporen aigua, midons, sucres, sal, aromes, conservants i nitrits. Per això convé mirar el percentatge de gall dindi i no quedar-se només amb la fotografia de l’envàs. El consum habitual de carns processades s’associa amb un risc més elevat de càncer colorectal. Una opció millor és el gall dindi fresc cuinat a casa o, si es compra en llesques, un producte amb un percentatge elevat de carn i una llista d’ingredients curta.
Els olis de llavor de raïm tampoc son ideals per al consum diari
El tercer aliment assenyalat és l’oli de llavor de raïm, que sovint es presenta com una opció més lleugera i saludable. Tanmateix, l’enginyera d’aliments explica que no és necessàriament millor que altres olis de llavors, com els de gira-sol o soja. Té una proporció elevada d’àcids grassos poliinsaturats i pot oxidar-se amb més facilitat quan se sotmet repetidament a temperatures molt altes.
Això no significa que una petita quantitat sigui tòxica, sinó que no convé considerar-lo un oli superior només pel seu nom o per la seva imatge més sofisticada. Per cuinar habitualment, especialment a temperatures elevades, l’oli d’oliva verge extra continua sent una opció més estable i adequada dins de la dieta mediterrània.