La gastronomia és el coneixement de tot el que té a veure amb la cuina: restaurants, xefs i estrelles Michelin, però també nutrició, salut i menús casolans. És interessant saber qui és el millor cuiner del món i quants plats té el menú degustació més car de Barcelona, però, tot i que menys glamurós, és més important saber com menjar bé per a viure més i millor. I a això és precisament al que es dedica la Fundació Alícia, una entitat amb més de 20 anys d'història que té per objectiu aconseguir que el conjunt de la societat mengi millor basant-se en la ciència. Per aconseguir-ho, diferents professionals fan divulgació a través de les xarxes, la seva pàgina web o en jornades com l'organitzada la darrera setmana per l'Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició (ACGN), durant la qual Alícia va donar algunes claus sobre alimentació, salut i longevitat.
10 mites sobre alimentació
L'ACGN organitza cada any diverses jornades per donar a conèixer restaurants, professionals i entitats que treballen per mantenir l'excel·lència de la gastronomia catalana. Persones i llocs coneguts, però també entitats que treballen lluny del focus mediàtic des de fa molt temps i que desenvolupen tasques importantíssimes per al bé comú. És el cas de la Fundació Alícia, entitat dirigida per Toni Massanés, periodista i acadèmic de l'ACGN. Ubicada al Món Sant Benet, a Sant Fruitós de Bages, Alícia va ser el primer laboratori del món dedicat a la investigació culinària perquè la gent mengi millor. Un model pioner d'èxit que ha obert camí durant més de dues dècades al món de la cuina i de la salut. La jornada es va centrar a desmentir alguns mites recurrents sobre alimentació, salut i longevitat. Cal que tots els aliments portin un extra de proteïna? És bo prendre suplements nutricionals sense prescripció mèdica? Com hem de cuidar la microbiota? Per resoldre aquestes i altres qüestions, la neurologopeda Ivonne Gual i la nutricionista Alba Coll, de la Fundació Alícia, desmenteixen 10 mites sobre alimentació.
Els patrons de la dieta mediterrània s'associen a una reducció de la mortalitat de fins al 24%, cosa que suposa entre un any i mig i tres anys més de vida
- Proteïna: La dosi recomanada és entre 0,8 i 1 g per quilo de pes i dia. És a dir, que una persona de 70 kg hauria d'ingerir entre 58 g i 70 g de proteïna al dia. L'important és saber d'on la traiem i quan la mengem. Són molts els productes que de manera natural contenen proteïna; no cal buscar aliments enriquits artificialment si el metge no ens ho ha recomanat.
- Pics de sucre: L'ideal és mantenir els nivells de sucre tan estables com sigui possible, sense pics. Tanmateix, és normal tenir pujades de sucre després dels àpats. Ara bé, no cal preocupar-se en excés si es consumeixen aliments del patró mediterrani i no es té diabetis.
- Microbiota: En tenim a moltes parts del cos, especialment a l'intestí. A partir dels 60 anys es perd diversitat de microbiota, i la diversitat és positiva. Per tant, convé menjar vegetals i llegums variats, així com aliments fermentats.
- Omega-3: Amb dues racions de peix blau a la setmana, una de les principals fonts d'omega-3, n'hi ha prou per mantenir-ne uns nivells saludables. La dosi recomanada és de 250-500 mg al dia; i només una sardina pot contenir-ne fins a 1800 mg.
- Creatina: Té beneficis en el rendiment esportiu i la funció cognitiva. Alguns professionals de la salut poden recomanar-ne a persones que necessitin reforçar la massa muscular. Hi ha evidència de la seva eficàcia, però es tracta encara d'una evidència petita.
- Magnesi: Convé ingerir-ne 350 mg al dia. Una dieta alta en processats i baixa en aliments frescos pot portar a un dèficit de magnesi. Ara bé, amb una dieta equilibrada s'haurien d'obtenir nivells saludables de magnesi, sense necessitat de suplements si el metge no ho prescriu.
- Dejuni intermitent: Serveix perquè el sistema netegi de manera natural l'intestí. N'hi ha de diversos tipus, però el més assequible i recomanable, en cas de voler fer dejuni intermitent, és el repòs de 12 h. Fer-lo de més hores pot portar conseqüències negatives si no es fa de manera correcta i sostinguda.
- Son i descans: Dormir set hores presenta les probabilitats d'envelliment saludable més elevades. Dormir-ne menys de cinc o més de nou s'associa a una edat biològica accelerada.
- La millor dieta: No es tracta de nutrients o aliments màgics, sinó de patrons alimentaris. Els patrons de la dieta mediterrània s'associen a una reducció de la mortalitat de fins al 24%, cosa que suposa entre un any i mig i tres anys més de vida.
- Socialització i cuina: Finalment, l'acte de cuinar i menjar en comunitat és un factor de protecció contra el deteriorament cognitiu i la demència. Necessitem estimulació cognitiva, i les persones que cuinen han d'estar atentes que no es cremi el que estan preparant, a no tallar-se, a vigilar que tot quedi prou salat...
La millor manera de prendre bones decisions és a través del coneixement. Per això Gual i Coll insisteixen que el millor que podem fer contra el deteriorament cognitiu és tenir una bona alimentació, fer exercici, entrenar el cervell i socialitzar. Perquè la ciència i una dieta saludable poden allargar i salvar vides.