Pot semblar impossible que les aigües del Pacífic, del kai (oceà) que banya una part del Japó, es barregin amb l'aigua més calmada del Mediterrani que banya Barcelona i el nostre país. Però és el que intenten a Sophie Kai, la darrera aposta del grup Banco de Boquerones per a la ciutat de Barcelona, que fa una proposta gastronòmica que barreja la cuina japonesa amb la cuina del Mediterrani i algun toc de la gastronomia peruana. La mescla entre les dues apostes fa que aquest restaurant del carrer del Rec Comtal, a tocar de l'Arc de Triomf, al Born, la zona zero turística de la ciutat, sigui una aposta a tenir en compte.
El ritme frenètic i un punt exòtic amb què han convertit el centre de la capital catalana fa que el Sophie Kai no desentoni en el paisatge multicultural d'aquesta, com altres, carrers on els turistes superen en nombre els autòctons i on sentir xerrar en català sembla missió impossible. Però la clientela que entra en aquest restaurant eclèctic mentre hi som és de la ciutat, parelles que aprofiten el final de setmana per degustar la nova aposta d'un restaurant que ara ha fet un gir cap a la cuina japonesa i ha reobert amb una carta renovada. Dues sales, -la verda, amb finestrals al carrer, i la vermella, més discreta-, per a unes 50 persones, permeten un sopar tranquil a l'estil izakaya, amb apostes de plats que no fallen, que fan anar i tornar del Japó, i que els cambrers acompanyen amb un servei per sobre de les expectatives.
Un peu aquí i un peu allà
Edamames amb un picant massa atrevit de shichimi per arrencar. Les croquetes de kimchi són gairebé obligades, igual de picants. Una barreja entre una de les joies de la nostra cuina amb un ingredient fermentat a casa i una maionesa de safrà. Gyozas de cua de bou. Altre cop, aquí i allà, un peu a cada continent. I un ceviche peruà amb un peix japonès, el hamachi. El menú segueix. Dues de les joies de la corona. La cambrera gairebé ni ha preguntat per incloure'ls a la comanda. Una carn de vedella de wagyu amb wasabi fresc i sal Maldon. I baos de vieira, amb kimchi, guacamole i maionesa de llima. Rodó primer assalt.
La segona part del menú, sushi. La primera pàgina de la carta del Sophie Kai són tapes, carns i els ceviches. La segona, sencera, l'aposta del sushi que fan. Uramakis a l'estil fantasia —salmó flamejat o de chūtoro amb miso—, sashimi, niguiris de wagyu o anguila i rolls. Des de la cuina ofereixen una taula de degustació d'aquesta experiència de sushi de 20 unitats, opció prou interessant per no pensar i deixar-se sorprendre. El producte de qualitat i un respecte en l'elaboració fan que el resultat sigui guanyador. No és el sushi convencional, i segurament al Japó se'l mirarien amb recel, però no som al Japó. Segon assalt, de nou, rodó.
Trufes amb wasabi, un èxit
I per acabar, les postres. La carta en té quatre. Vam deixar al cambrer escollir-ne tres. Mochi de yuzu, refrescant. Unes trufes sorprenents. Xocolata blanca recoberta amb festuc i pols de wasabi. Barreja suggerent. El wasabi comença a actuar quan la dolçor intensa de la xocolata el mata. Una guerra de sabors. Una de les sorpreses de l'àpat. I per acabar, el tiramisú. Altre cop, peu aquí i peu allà. Si l'italià es fa amb cafè, en aquesta aposta del Sophie Kai els melindros estan banyats amb matxa. Fusió molt ben resolta. És una de les postres més demanades i té sentit. A tot arreu hi ha tiramisú a les cartes, alguns fins i tot fets a casa, però aquest és diferent, i s'agraeix l'aposta. Tercer i últim assalt. Rodó i rodolant abandonem el local.
Hem entrat amb el restaurant buit, eren poc després de les vuit, només una taula d'una família d'asiàtics, tots mirant el mòbil, ocupaven el centre de la sala a tocar dels finestrals que donen al carrer. Quan marxem, el Sophie Kai està ple. A la porta ens creuem amb una parella que encara podrà seure a la taula que nosaltres deixem buida. La reobertura d'aquest restaurant del grup que també lidera Casa Leopoldo (Sant Rafael, 24) o Casa Ràfols (Sant Pere, 74), ara convertit en una taverna japonesa amb tocs mediterranis —italians i més nostrats—, ha funcionat. Obren de dimecres a diumenge, de les sis de la tarda, per fer quatre tapes, fins a la una, per allargar amb un còctel.